La llei que Catalunya té pendent
En temps de desconfiança envers les institucions, parlar de participació ciutadana pot semblar una aposta arriscada. Però precisament per això cal més que mai disposar d’eines que enforteixin la democràcia i acostin la ciutadania a la presa de decisions. Catalunya, en aquest sentit, té una assignatura pendent: aprovar la seva llei de participació ciutadana. (En l’àmbit de la participació electoral també en té una altra: aprovar una llei electoral pròpia.)
Actualment, la normativa catalana no compta amb una llei específica que la reguli. Les poques referències a la participació estan disperses en altres lleis –com la de transparència (19/2014) o la de consultes populars no referendàries (10/2014)–, on tenen un paper secundari i poc articulat. Aquesta manca legal representa un buit significatiu en un context en què cal reclamar més obertura, més escolta i més resposta per part de les institucions.
El pla de reforma de l’administració i la millora dels serveis públics, que inclou el disseny dels serveis públics des de les necessitats i la mirada de la ciutadania, és una oportunitat per recuperar l’esborrany de la llei, fruit d’un procés de participació ampli, que va comptar amb experts, acadèmics i entitats del sector. L’objectiu no ha de ser reglamentar excessivament la participació, sinó establir pautes que n’assegurin la qualitat, la credibilitat i la capacitat d’influir en les decisions públiques.
La participació no substitueix les decisions dels càrrecs electes, però sí que les enriqueix. Això sí, perquè sigui efectiva, les administracions han de respondre amb arguments clars: quines propostes es recullen, quines no i per què. Aquest retiment de comptes és fonamental perquè la ciutadania senti que la seva veu compta i que els processos no són només un decorat. Si hi ha alguna cosa que desanima més que no pas participar, és participar per a no res. Invertir temps, il·lusió i compromís en un procés participatiu per acabar sense cap mena de retorn o impacte de les propostes fetes és una recepta segura per al desencís.
La llei oferirà, a més, un marc jurídic clar per a noves fórmules de participació que estan guanyant terreny, com les assemblees ciutadanes per sorteig. Aquestes últimes, en particular, permeten reunir a través de la selecció aleatòria persones de perfils diversos, que deliberen sobre temes complexos des d’una lògica de consens, lluny de la polarització que sovint domina la política institucional.
Un bon exemple fou l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya (2023-24), la més ambiciosa celebrada fins ara al nostre país. Durant cinc caps de setmana, cent ciutadans van dedicar temps i esforç a formular propostes. Ja se'n va fer una devolució tècnica per part del Govern, la legislatura anterior, però encara està pendent el retorn polític, necessari per donar valor a aquest compromís ciutadà amb les institucions.
Una llei de participació evitaria, entre altres coses, això: processos que s’anuncien amb entusiasme però que acaben sense impacte. També oferiria seguretat jurídica als ajuntaments i a les entitats que volen innovar en la relació amb la ciutadania, facilitant aspectes pràctics com ara compensacions econòmiques per a les persones que participen en processos llargs, de la mateixa manera que es fa amb qui és escollit per a una mesa electoral o com a jurat a l’administració de justícia.
En resum, no es tracta d’encotillar la participació, sinó de dotar-la d’un sòl ferm. Una llei de participació ciutadana a Catalunya permetria consolidar les bones pràctiques, evitar usos estratègics o partidistes i assegurar que qui s’implica en un procés no en surt decebut. Perquè com s’ha demostrat mantes vegades és millor no fer participació que fer-la malament. I no ens podem permetre el luxe que des de les institucions es contribueixi a la desafecció, o obviar les oportunitats per l’enfortiment democràtic que proporciona el govern obert.
Aquesta setmana, precisament, se celebra la Setmana del Govern Obert (que inclou els àmbits de transparència i participació). És una bona ocasió per recordar la necessitat de garantir la continuïtat institucional i el no malbaratament dels recursos ja esmerçats, signe inequívoc de qualitat institucional, per tirar endavant la tramitació completa del projecte de llei i que es pugui aprovar durant aquesta legislatura. Així com donar compliment a la presa en consideració i retorn raonat de les 48 recomanacions ciutadanes que es van acordar a l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya, a un any del seu tancament. Especialment tenint en compte que es van centrar en temes tan cabdals per al nostre país com la producció i el consum agroalimentaris i les infraestructures energètiques, tan d’actualitat aquests dies.
Signen aquest article Rosa Borge (UOC), Jaume López (UPF), Josep Lluís Martí (UPF), Xavier Moreno (UB), Jordi Pacheco (UB), Ismael Peña-López (UOC), Fernando Pindado (UAB), Yanina Welp (Graduate Institute de Ginebra), docents del postgrau de participació ciutadana, deliberació democràtica i tecnologies digitals del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia de Catalunya.
