El llegat de Musk: malaltia, fam i mort

Hi ha un post d’Elon Musk a X que hauria de definir el seu llegat. “Aquest cap de setmana ens hem dedicat a passar la USAID per la trituradora”, va escriure el 3 de febrer. I afegia que hauria pogut “anar a grans festes” però s’havia dedicat a això.

L’absurd pla de Musk per estalviar al govern un bilió de dòlars retallant “el malbaratament, el frau i l’abús” ha sigut un fracàs. El Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) afirma que ha estalviat 175.000 milions de dòlars, però els experts creuen que la xifra real és significativament inferior. Mentrestant, segons la Partnership for Public Service, que avalua la feina dels servidors públics, els atacs del DOGE al personal governamental (els acomiadaments, les recontractacions, l’ús de permisos administratius remunerats i tota la falta de productivitat associada) podrien costar al govern més de 135.000 milions de dòlars aquest any fiscal, sense tenir en compte el cost de defensar les accions del DOGE als tribunals. És probable que l’acarnissament de Musk amb la burocràcia no hagi generat cap estalvi, i si n’ha generat seria insignificant. Ara, com sabem, l’aventura de Musk a Washington s’acaba: enfrontat a Trump, el multimilionari ha deixat el govern.

Hi ha un lloc, però, on Musk, amb l’ajuda dels seus seguidors, ha aconseguit els seus objectius. Efectivament, ha destruït la USAID [Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional]. Tot i que dins del departament d’Estat ara es du a terme una operació per rematar la feina, l’administració diu que ha cancel·lat més del 80% de les subvencions de la USAID. Brooke Nichols, professora associada de salut global a la Universitat de Boston, estima que aquestes retallades ja han provocat unes 300.000 morts, la majoria de les quals són criatures, i molt probablement n’hauran provocat moltes més quan s’acabi l’any. Això és el que ha aconseguit la incursió de Musk en la política.

Els funcionaris de la Casa Blanca neguen que l’aniquilació de la USAID hagi tingut conseqüències fatals. La setmana passada, en una sessió a la Cambra de Representants, els demòcrates van confrontar el secretari d’Estat, Marco Rubio, amb un informe del meu col·lega Nick Kristof sobre l’Àfrica Oriental que documenta el patiment i la mort causats per la retirada de l’ajuda. Rubio va insistir que no s’han produït aquestes morts, però les persones que han estat sobre el terreny diuen que menteix o bé està mal informat.

Atul Gawande, administrador adjunt de salut global a la USAID durant el govern de Joe Biden, em va explicar que en un viatge a Kenya la setmana passada va visitar l’hospital de referència del país, i que hi ha hagut un augment important del nombre de pacients amb símptomes avançats del VIH com a resultat de la pèrdua d’accés a medicaments antiretrovirals. Als camps de refugiats de la frontera del Sudan del Sud l’ajuda alimentària s’ha reduït de manera tan dràstica que la gent rep menys del 30% de les calories que necessita. “No és prou per sobreviure, i això ha fet que es disparessin els índexs de malnutrició greu i morts associades”, em va dir Gawande.

Sembla que Musk no va preveure que seria negatiu per a la imatge pública de l’home més ric del món arrabassar aliments i medicaments als nens més pobres del món. El Washington Post escrivia que no havia previst “la intensitat de les repercussions provocades pel seu paper en la política durant l’últim any”. Musk ha fet una sèrie d’entrevistes que Axios ha titllat de “gira de rehabilitació d’imatge”.

Si hi hagués justícia al món, Musk no hauria de poder reparar mai la seva reputació, si no és que, com a mínim, dediqués la major part de la seva fortuna a alleujar la misèria que ha provocat. El pas de Musk pel govern ha revelat greus defectes en el seu caràcter: una crueltat despreocupada i deshumanitzadora i una falta de curiositat funesta. Això hauria de determinar la visió que en tinguem la resta de la seva vida pública.

Musk a vegades es refereix a les persones que menysprea com a PNJ [personatge no jugador], una expressió del món dels videojocs que es refereix als personatges que no són controlats pels jugadors i, per tant, no tenen capacitat d’acció. Més que un simple insult, el terme, crec, revela una part de la seva visió del món. O bé considera que la majoria de les altres persones no són del tot reals o bé no veu quin sentit té tractar-les com si ho fossin. “La debilitat fonamental de la civilització occidental és l’empatia”, li va dir a Joe Rogan aquest any, i també es va referir a l’emoció com un “error” del nostre sistema.

Tot i que s’enorgulleix del seu rigor desapassionat, Musk ha demostrat una notable falta d’interès per esbrinar com funciona realment el govern que volia transformar. Samantha Power, cap de la USAID durant el mandat de Joe Biden, em va explicar que va intentar parlar amb membres de la nova administració amb l’esperança de convèncer-los que hi havia elements de la feina de la USAID que podien utilitzar en benefici del seu propi programa polític. Deixant de banda la reunió que va tenir amb un funcionari de transició, però, l’acostament de Power va ser ignorat.

Sembla que la visió de Musk sobre la USAID s’ha basat en els teòrics de la conspiració de X. A la xarxa va qualificar aquest organisme d’“operació psicològica de l’esquerra radical” i es va fer ressò d’un post del provocador de dretes Milo Yiannopoulos que la desprestigiava afirmant que era “l’organització terrorista global més gran de la història”.

Per a Musk hauria sigut fàcil agafar el seu avió privat i plantar-se en un país com Uganda per veure per si mateix la feina de la USAID, que proporciona medicaments a persones amb VIH i alimenta refugiats del Sudan del Sud. En comptes d’això, va recórrer al consell de trols d’internet i va dotar el DOGE d’adlàters tan ignorants com ell. “Si heu sentit les converses que el personal de la USAID va tenir amb la gent del DOGE, no hi ha paraules per expressar el nivell d’ignorància respecte a les activitats de la USAID”, va dir Power.

Aquesta mena d’indiferència intel·lectual hauria de portar la gent a replantejar-se la fe en la genialitat de Musk. “Ser president no et fa canviar, sinó que revela qui ets”, ha afirmat Michelle Obama. Pel que sembla, passa el mateix si ets el millor amic del president, encara que l’amistat hagi sigut fugaç.

Copyright The New York Times