17/08/2022

El joc dels disbarats contemporani

2 min

L’un et diu que s’ha d’il·luminar millor la ciutat de nit per prevenir la violència sexual (i qualsevol altra), perquè les noies (i qualsevol) puguin anar de nit més tranquil·les, sense por. I tu penses que sí, que té raó. Però, llavors, l’altre et diu que s’han d’apagar els aparadors de les botigues de nit , i els monuments, perquè hi ha crisi energètica. 

L’un et diu que calen zones verdes a les grans concentracions urbanes, per la biodiversitat i per l’ombra i l’oxigen. I tu penses que sí, que té raó. Però llavors l’altre et diu que és un malbaratament terrible gastar tanta aigua per regar-les, quan resulta que aquí al costat no tenen aigua per beure.

L’un et diu que els cossos “no normatius” són fantàstics, que la gent amb sobrepès és bonica, i que ja n’hi ha prou de criticar els massa prims en públic i els massa grassos en privat. I tu penses que sí, coi, que té raó, i t’alegres que fins i tot els anuncis de sostenidors i de crema corporal treguin noies (una mica) més grasses. Però ara el polític fa un tuit on anomena “orondos” diversos banyistes coneguts (i amb idees contràries a les seves) que van penjar a la xarxa l’esbarjo aquàtic.

L’una et diu que de dones en som moltes, i molt diverses, i que el feminisme ens inclou a totes. Però l’altra et diu que les trans no són dones i que poden fer coses tan perverses i rebuscades com afirmar que són dones només per guanyar en les competicions esportives femenines.

Així doncs, i a tall de resum: fanals sí, però aparadors no. Zones verdes sí, però sense regar-les. Estar a favor de mostrar cossos bonics, no normatius, sí, però si es tracta de fer política llavors podem burlar-nos dels quilos de més dels nostres enemics (des del nostre pes ideal). I totes les dones sumen, excepte les que no sumen, sempre segons la que fa la suma. Em sembla que ja ho he entès.