Quan ja no quedi res per cremar
És abusiva tanta calor, canten els Manel. Encara més si no tens la possibilitat de banyar-te Al Mar! o qualsevol altra manera de rebaixar-la. Fa molta calor. Si no ets negacionista del canvi climàtic, ja sabies que arribarien aquestes onades més caloroses i més llargues. De fet, ja et posaves les mans al cap amb la manca de mesures mundials per frenar l’augment de les temperatures anunciat des de fa tants anys. Votes en conseqüència i et deceps. També et deceps amb la teva pròpia manca de mesures personals, perquè quan les portes a terme et sents imbècil com a minoria responsable ecològicament. Encara que et quedis ben satisfeta després d’anar d’excursió mentre aprofites per recollir la merda que els altres llencen a la muntanya. Quan tu t’estàs de fer coses molts passen de tot, així que tu també acabes fent el que no has de fer perquè et fa la sensació que el teu gra de sorra no evitarà que es disparin els termòmetres. Ja pots tenir consciència, que si no és col·lectiva no serveix per a res. Però esclar, si ningú fa res, aleshores el desastre ja és total. Encara que el desastre, a hores d’ara, ja és total igualment. El dilema no es resol.
Quin és el nostre paper en tot això? Fins a quin punt ens prenen el pèl i fins on ens el deixem prendre perquè si no el viure seria més exigent encara? Els negacionistes són fanàtics amb arguments sectaris pels seus clubs de destrucció i de barbàrie. La resta intentem fer una política quotidiana que consisteix a participar en l’apocalipsi però amb remordiments de consciència. I què fan, els que decideixen què hem de fer? A l’última temporada de Borgen, la ministra Birgitte Nyborg estava en contra de l’explotació de petroli a Groenlàndia i a favor del medi ambient, i en el capítol següent, a favor del petroli i en contra del medi ambient, amb argúcies que defineixen molt bé el nostre sistema. No cal que t’agradi la natura per defensar-la. La necessites per viure, tros de quòniam. Tu ets natura, encara que sigui per a la seva desgràcia. Però de què serveix que eliminin les palletes de plàstic si les palletes de cartró les emboliquen amb plàstic? ¿Algú ha pensat que en molts pisos no hi caben quatre cubells d'escombraries per separar la brossa i que una enganxina infantil que et renya per haver fet malament el porta a porta (et pots despistar fàcilment de dia amb els residus i no cal que et posin de cara a la paret) no és manera de tractar la ciutadania? Per què no hi ha panells solars a totes les teulades de Catalunya? Les grans empreses i els grans beneficis econòmics. Fem tard. Arribem tard. Però qui assumeix la responsabilitat? Totes les polítiques són curtterministes. Ningú pensa en el futur perquè el futur sempre és allò que ja ens caurà a sobre, i tant és que tinguis fills i siguis plenament conscient que els deixaràs un món molt pitjor. I esclar, els incendis. ¿Com ens sentim cada estiu veient que el que era inevitable s’ha tornat a no evitar? Què en fem dels piròmans i dels irresponsables que encara veus a les carreteres que condueixen amb el braç fora de la finestra i una cigarreta a la mà? Què fem amb els polítics que quan van de visita al lloc dels fets fan més nosa que servei i discursos d’agraïment a treballadors, per omplir l’expedient, com han fet amb els sanitaris durant la pandèmia? Què fem amb tots aquests copets a l’esquena i cap solució? ¿Com s’ha de fer perquè tothom prengui consciència que si el món crema nosaltres cremem amb el món? ¿Que si fa tanta calor, som nosaltres que ens ofeguem?
