Israel, ‘twelve points’
La cara de les presentadores abans d’anunciar el guanyador d’Eurovisió entre Àustria i Israel era de terror. Després de tres edicions adulterades pel vot organitzat de sionistes de mig món, existia la possibilitat real que guanyassin el concurs. La puntuació dels jurats professionals va evitar el desastre, tot i l’aclaparador televot emès per motius polítics.
La Unió Europea de Radiodifusió (UER) degué respirar alleujada per esquivar la bala d’Israel com a organitzador del festival i la rebel·lió de tots els països que s’haguessin negat a participar-hi. La crisi continua oberta i no serveix argumentar que es tracta d’un concurs centrat en la música i la concòrdia. L’organització paga ara la seva incoherència. Va expulsar Rússia quan va envair Ucraïna, però manté Israel malgrat la massacre de més de 50.000 persones. Els doblers manen i la UER està lligada a Moroccanoil, patrocinador israelià del festival. Ha de fixar unes regles clares de drets i obligacions per als integrants i aplicar-les amb un mateix tracte.
Les estratègies d’Israel per blanquejar-se com a país amb el vot adulterat no varen influir sobre el resultat d’Espanya, sentenciada des del Benidorm Fest. La cançó original era mediocre i la restaurada era encara més antiga, uniformada amb una pàtina maquinera desfasada. La candidatura ja va néixer morta i només se sustentava com a broma interna d’enviar a la nina del goril·la convertida en una JLo racial. Melody és una bona cantant, atrapada en el cos i en la ment d’una folklòrica. Ella s’ha implicat i ha executat el seu número sobrecarregat (de tot i de clixés) a la perfecció, només que els vímets de la proposta eren massa pobres. El lloc d’Espanya és just i gairebé podia gratar el furgó de coa. Eurovisió es guanya amb una mescla de cançó, veu i posada en escena. I, per molt que es repeteixi, no existeix una fórmula per triomfar. I encara menys quan el festival ha revifat i arrasa entre els joves, que reserven la glòria per a una candidatura tan marciana, divertida i aferradissa com l’Expresso Macchiatto d’Estònia.
Israel no ha hagut de competir amb cap altra proposta perquè l’exèrcit de trols ja venia disposat a rebentar el festival. Si la UER no hi posa remei, acabarà guanyant. La meva preferida era la fuetada de rave d’Alemanya amb una cantant de veu limitada. Un alleujament entre tanta exhibició de potència vocal.
