Irresponsables
La irresponsabilitat que no cessa. Otegi fa una inesperada esmena a la totalitat de la història d’ETA i el PP, en la seva pertinaç degradació del debat polític, la utilitza com a arma d’atac contra el govern. Una vegada més, juga amb la memòria i el reconeixement de les víctimes en la seva mesquina estratègia en què tot val per tal de pessigar l’adversari. És evident que a l’esquerra abertzale li queda molt per fer respecte al passat i que ha trigat massa a voler reconèixer la tragèdia, però és evident també que acusar el govern, amb especulacions sense altre fonament que fer soroll, és d’una molt baixa concepció de la política. Quan s’obre un escenari que trenca amb molts tòpics del passat, utilitzar-lo per a la petita baralla política ni tan sols és una ofensa, és pura banalitat.
A Barcelona, Felipe González diu que vol que el rei emèrit torni ja i demana que se li respecti la presumpció d’innocència. Que Joan Carles I visqui aquí o fora d’aquí em sembla irrellevant per a la immensa majoria de la ciutadania, i si per a algú pot ser un problema és per a la monarquia i per a aquells que segueixen considerant-la la insubstituïble clau de volta del règim. Però ¿com es pot demanar respecte per la presumpció d’innocència de qui ha viscut de la condició d’irresponsable i inviolable que li acorda la Constitució? En podríem dir innocència atorgada. I, per tant, si fets públics i coneguts no poden ser jutjats (o es fa mans i mànigues perquè no ho siguin), quin instrument tenim els ciutadans (que se suposa que som adults amb dret a saber) que no sigui una informació veraç que ens expliqui el que l’ordenament jurídic oculta? En tot cas, el seu dret a la innocència és un eufemisme patètic en la mesura en què no pot ser considerat culpable pels jutges.
Per arrodonir l’espectacle, govern i PP acorden renovar el Constitucional i altres institucions de l’Estat (sempre amb criteris de corporativisme bipartidista, que els dos grans no prenguin mal) però tanmateix, de moment, mantenen el CGPJ en la interinitat. No cal recordar les desventures judicials que esperen al PP i els episodis judicials vinculats al procés català. Com deia en aquest diari el jutge Ramón Sáez Valcárcel: “Assistim a la descomposició institucional del CGPJ i cal buscar un model de recanvi”. I és irresponsable desentendre-se’n.
