Un insult a la democràcia
Es parla molt aquests dies de vetar o no Vox als mitjans. He de reconèixer que tot límit a la llibertat d’expressió em fa pànic, perquè genera una dinàmica que gairebé mai s’atura. El delicte d’odi, que uns utilitzen per condemnar rapers independentistes i d’altres agafen com a referència per posar límits a Vox, em sembla un instrument extremadament perillós. No hi ha res més injust que la justícia subjectiva i no hi ha res més subjectiu que un sentiment. Sentir odi és tan lliure com difícilment objectivable i el resultat és que tot queda a l’arbitrarietat dels que manen.
Per tant, el meu criteri és: a) llibertat d’expressió, i que cadascú digui el que vulgui i que cada espai mediàtic sigui lliure de decidir a qui vol donar veu i a qui no, que serà al mateix temps una bona manera que cadascú es retrati; b) combat ideològic, però no tant per la via frontal del cos a cos com per la via de la crítica sistemàtica de qualsevol idea o proposta que porti la música recurrent de l’extrema dreta: masclisme, franquisme, neofeixisme, racisme, xenofòbia i un llarg etcètera; c) aïllament, ni una sola complicitat política o de qualsevol altra mena amb els partits que vehiculen aquests discursos, i d) una reflexió seriosa sobre per què aquests grups reben reconeixement i acceptació, que té molt a veure amb el desconcert de la socialdemocràcia i de l’esquerra en general, que en el pas del capitalisme industrial al postfinancer han perdut, si se’m permet dir-ho així, una part del poble.
En conclusió: el model és Angela Merkel, que no ha fet mai la més petita concessió a l’extrema dreta alemanya i que fins i tot va fer dimitir un dirigent del seu partit que havia acceptat el seu suport. El diputat socialista Luc André Diouf ho va dir molt bé al Parlament espanyol: “Cal marcar les distàncies entre els que defensen la democràcia i els que s’acosten al feixisme”. I ho va dir el mateix dia que Pedro Sánchez felicitava Abascal per tenir més sentit d’estat que Casado, un gest miserable del president, que es posava així a l’altura dels que, com el PP i Ciutadans, tenen aliances i pactes de govern amb Vox: un insult a la democràcia.
