Les institucions públiques no tenen religió

En un estat aconfessional, les institucions públiques, per llei, no tenen religió. Per tant, els polítics que les representen no l’haurien de poder practicar mentre exerceixen la seva funció pública. No s’hi haurien d’admetre matisos. És com allò de no poder beure si un està de servei. Perquè qualsevol matís i flexibilitat que s’apliqui a normes com aquestes du un munt de contradiccions i acaba provocant situacions com a poc ridícules i sempre discriminadores.

És ridícul que el govern estatal socialista hagi justificat els dies de dol oficial amb el fet que Francesc va estar al costat dels més vulnerables. La tesi no se sosté, tampoc si la basen en el fet que és un cap d’estat de gran influència, que sens dubte ho és. I és equivocar els papers les constants manifestacions de religiositat catòlica que fan els governants del PP a les Illes, que és el que ens fa veure el reportatge d’Anna Mascaró d’aquesta setmana. És equivocar els papers, és discriminar ciutadans i és aprofitar per sumar vots per al teu partit.

Molt contradictòria va ser la decisió del Govern de Marga Prohens i de tots els governants del PP de suspendre la visita oficial a les llibreries que participaven en el Sant Jordi i fer-hi el recorregut a títol privat. Com deia una llibretera, hauria de ser a l’inrevés: que estiguin de dol de manera privada i que oficialment donin suport a la literatura. Encara és pitjor perquè la decisió ve del fet que, pel dol del papa, es varen suspendre les activitats ludicofestives de l’agenda política. Pot ser que la celebració anual dels llibres al carrer tingui un aspecte festiu, però al darrere, i al davant, hi ha la feina dels escriptors, dels traductors, dels llibreters i de les editorials, que mereixen una altra consideració. Encara que llegir sigui una festa.