L’instint maternal que diu que ens han venut
Llegeixo a l’ARA una entrevista a la talentosa actriu Maria Rodríguez Soto, que protagonitza Mamífera. A propòsit del personatge que interpreta, diu: “No voler ser mare és una decisió política i conseqüent amb la vida que vol portar, meditada i valenta, una decisió presa d'una manera molt conscient que s'allunya d'aquesta cosa de l'instint maternal que ens han venut”.
Tota decisió és política. Estudiar o no, fer dieta o no, anar en transport públic o no, votar o no. Algunes decisions són meditades, sí, però d’altres no cal que ho siguin, perquè són orgàniques i inherents en qui les pren. En tot cas, qualsevol decisió és valenta, tenint en compte que decidir descarta. Quan ella formula, doncs, que la decisió del personatge s’allunya d’“aquesta cosa de l’instint maternal” que “ens han venut”, esclar, ho considera una impostura que a algú li interessa que creguem. Si no el verb no seria vendre, seria potser revelar. Jo el que percebo, justament, en la literatura i l’audiovisual, és que ens venen o revelen el contrari. Les empoderades i modernes són les que presumeixen de “mala mare” i, per contra, les practicants d’això que en diuen “hipermaternitat” són titllades de poc empoderades i de cursis. Jo diria que en la majoria de mares i pares hi ha una barreja meravellosa d’instint i intel·ligència. I aquesta barreja la percebo també en altres aspectes de la vida, com l’alimentació, el sexe i l’art. Trobo en general que –quan es pot– s’ha de poder triar, però trobo també que les nostres tries (sexuals, alimentàries, parentals) no són tan curioses per fer-ne tesis interessants.
Vull dir, doncs, que té raó dient el que diu, però també en tindria dient el contrari: “Voler ser mare és una decisió política i conseqüent amb la vida que vol portar, meditada i valenta, una decisió presa d’una manera molt conscient que s’allunya d’aquesta cosa de la falta d’instint maternal que ens han venut”.
