Una ILP per posar fi a la pobresa de les persones pensionistes
En el preàmbul del vigent Estatut d'Autonomia de les Illes Balears es declara que "per avançar cap a una societat moderna és imprescindible aprofundir, i continuar apostant, en valors de cohesió social, pau i justícia, desenvolupament sostenible, protecció del territori i igualtat de drets, especialment la igualtat entre homes i dones". Belles paraules que, malauradament, massa sovint esdevenen en retòrica si la societat civil organitzada, els moviments socials de tota la vida i de nova generació, en definitiva, si els contrapoders socials, en capteniment de resistència, no actuen per encarar-se contra els retrocessos desdemocratitzadors, i si, en actitud propositiva, no aporten alternatives a les retallades de la cohesió social i d'uns mínims de justícia social.
Una vegada més, contradient la dinàmica del sistema d'invisibilitzar àmbits de pobresa i d'injustícia, la ciutadania organitzada posa llum a la foscor d'un angle mort de pobresa, i, alhora, articula una proposta de solució. En aquest cas, ha sigut la Coordinadora Balear per la defensa de les Pensions Públiques (que agrupa entitats i col·lectius de pensionistes, sindicats d'arreu de les Balears i Pitiüses, moviment veïnal de Palma, entre d'altres), qui, mitjançant la presentació d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), ha introduït en el nostrat debat públic el fet que, segons les estadístiques oficials de la Seguretat Social a 01-01-2025, a les Balears un total de 126.138 pensions contributives d'invalidesa permanent, jubilació i viduïtat (el 62% del total) tenen un valor inferior a 1.184 €/mes, és a dir, una quantia inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI) establert per a 2025. A aquesta xifra cal afegir-hi un total de 8.172 Pensions No Contributives, la qual cosa eleva el total de pensions de quantia inferior al SMI a 134.310.
Ara bé, aquesta xifra és de pensions i no de persones pensionistes. Per avaluar el més rigorosament possible l'autèntic i, fins ara invisibilitzat, pou de pobresa en el col·lectiu de pensionistes, la Comissió Promotora de l'esmentada ILP ha calculat que cal descomptar d'aquestes més de cent trenta-quatre mil pensions per sota del SMI, les que corresponen a persones que no cal considerar (d'acord amb els criteris de la Seguretat Social per aplicar l'anomenat ‘complement de mínims’ a les pensions) en situació de necessitat i/o sobrepassen unes xifres no modestes de renda i patrimoni, a les persones que són titulars d'una doble pensió, la suma de les quals supera el SMI. Fets aquests càlculs, emergeix una incòmoda realitat: A les Illes Balears hi ha entorn de noranta-quatre mil persones pensionistes –la immensa majoria, dones– que malviuen en condicions de pobresa. Una situació que les converteix en dependents de familiars o de la caritat i, per tant, se'ls nega la garantia d'una veritable llibertat per continuar vivint la vida volguda.
Cal, idò, denunciar aquesta situació i, més enllà de la incomoditat real d'aquesta injustícia, oferir una alternativa realista, possibilista, i de ràpida aplicació. D'això va la ILP que els promotors i les promotores hem denominat "pel dret de la gent gran a una vida digna". Veritablement, no es té una vida digna sense tenir personalment les condicions materials per a viure-la.
L'esmentada ILP ja registrada al Parlament de les Illes Balears es concreta en la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions Públiques de quantia inferior al SMI, altrament dit, que tota persona titular d'una pensió pública –excepte, per raons òbvies, les d'orfandat i a favor de familiars– de quantia inferior al SMI i que compleixi les condicions establertes en la norma que es proposa (empadronament, patrimoni, altres ingressos...) cobri un complement autonòmic de caràcter social fins a arribar al SMI.
Val a dir que igualar la quantia de les pensions mínimes al SMI no és, ans al contrari, un caprici. L'equiparació amb el SMI, tot i ser modesta, avança en la direcció d'una pensió mínima digna. En aquest sentit, ve bé recordar que en les recerques de l'OIT i del Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) sobre equitat, diversitat i inclusió, no hi ha controvèrsia sobre el fet que els salaris mínims interprofessionals són mínims necessaris, tot i que no suficients, per a una vida digna.
En un dels documents enregistrats a la Mesa del Parlament s'afirma que "la Comissió Promotora [de la ILP] considera que, en els termes proposats en el text articulat d'aquesta Iniciativa Legislativa Popular, el cost de la creació del Sistema Balear de Complement per a les Pensions Públiques, de quantia inferior al Salari Mínim Interprofessional (SMI) és perfectament assumible per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Endemés, entenem que és una imprescindible inversió per raons de justícia social, per corregir la gran injustícia social de les pensions de pobresa. En definitiva, hi ha sobreres raons per a l'aprovació de la ILP presentada".
