El que ens hi juguem a Sèrbia
L'1 de novembre del 2024 es va esfondrar la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad, que s'havia renovat feia poc, i van morir 15 persones. Les obres de renovació s'havien adjudicat de manera poc transparent a un consorci d'empreses xineses. El tràgic accident va ser l'espurna que va encendre un moviment de protesta, primer a Novi Sad i després a tot Sèrbia, per denunciar la corrupció general, la censura als mitjans, la concentració de poder, la influència de Rússia i del capital xinès i la repressió de la dissidència. Poca broma: al desembre va tenir lloc a Belgrad una manifestació tan nombrosa com les que van precipitar la caiguda de Milosevic i dissabte, la més gran de la història del país.
La corrupció de Sèrbia no és cap sorpresa: segons Transparency International, l'any 2024 Sèrbia tenia una puntuació de 35 en l'índex de corrupció (que oscil·la entre el 0 de màxima corrupció i el 100 de mínima corrupció) i era a la posició 105 de 180 països analitzats. El que sí que és una sorpresa és la relativa indiferència amb què ha estat rebuda la revolta estudiantil a la Unió Europea, i podríem dir que a la societat europea també.
Ara que la Unió Europea s'ha d'enfortir per defensar els valors europeus davant l'amenaça americana, sorprèn que no hagi tingut gestos més decidits per ajudar el moviment de protesta. Al febrer, la pressió estudiantil –no pas l'europea– va forçar la dimissió del primer ministre, Milos Vucevic, però Aleksandar Vucic, el tsar serbi, segueix perfectament instal·lat al Novi Dvor, la seu de la presidència del país. La Comissió Europea, que està negociant l'ingrés de Sèrbia a la Unió, no ha emès cap senyal de suport al moviment estudiantil. Com deia en una entrevista Markus Kaiser, de la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat, "de la mateixa manera que la UE aborda i castiga les violacions de l'estat de dret als seus estats membres, també podria fer el mateix amb els candidats a l'adhesió a la UE, ja que Sèrbia continua sent-ho".
Per entendre el que està en joc a Sèrbia, només cal veure qui dona suport al president Vucic. El dia 11 de febrer, pocs dies després de la caiguda controlada del primer ministre Vucevic, va tenir lloc al Parlament Europeu un debat sobre la "crisi política" a Sèrbia. Amb èmfasis diversos, els diputats dels Conservadors Europeus, el PPE, l'Aliança de Socialistes i Demòcrates, Renew Europe, els Verds i l'Esquerra van mostrar el seu suport a la mobilització estudiantil i els de més a l'esquerra van demanar una actitud més proactiva per part de la Unió. En canvi, la diputada hongaresa Annamária Vicsek (Patriotes per Europa), correligionària de Viktor Orbán, es va queixar que l'aturada a les escoles i universitats de tot el país soscava el dret a l'educació. El diputat Petr Bystron (Europa de les Nacions Sobiranes), membre d'Alternativa per a Alemanya, va anar més enllà per dir que els disturbis a Sèrbia són "les últimes contraccions d'una xarxa globalista [globalistische] que ha organitzat aquestes protestes arreu del món durant dècades" i que ara Donald Trump i Elon Musk estan feliçment destruint. Segons ell, els globalistes "no volen nacions independents, sinó vassalls obedients". Per la seva banda, Thierry Mariani (Patriotes), correligionari de Marine Le Pen, va acusar el Parlament de precipitar un debat sobre Sèrbia per dissimular millor el seu silenci sobre els atacs contra els serbis a Kosovo.
Més enllà de les intervencions en aquest inusual debat parlamentari, hi ha múltiples evidències de les vinculacions de Vucic i el seu entorn amb la ultradreta europea. Per posar un sol exemple recent, durant la passada campanya electoral a Alemanya, una ministra del govern serbi, Milica Durdevic Stamenkovski, imitant Elon Musk, va donar suport a Alternativa per Alemanya en un míting celebrat a Löbau (Saxònia), sense que ningú la desautoritzés.
JD Vance va dir a Múnic que la principal amenaça per a Europa no ve de Rússia, de la Xina ni de cap altre actor extern, sinó de dins. Retocant lleugerament el seu discurs, podríem dir que l'enemic interior d'Europa són els aliats ultranacionalistes de Vance, els anomenats patriotes que abjuren dels valors europeus. Al debat del Parlament Europeu, el diputat eslovè Vladimir Prebilic va dir que els joves de Sèrbia lluiten amb valentia i dignitat pels valors democràtics en què es basa la Unió Europea: la democràcia, l'estat de dret i els drets humans. "La seva veu és clara: volen un país que respecti els valors europeus". En aquest afany, va dir, "haurien de ser un exemple per a tots nosaltres".
