Guerra oberta al Tribunal Constitucional
La sentència que declara inconstitucional el primer estat d'alarma aprovat pel govern espanyol el març del 2020 ha fet evident el que ja feia temps que s'intuïa: l'extrema politització, i també divisió, d'un tribunal que, en lloc de ser generador de consens i de seguretat jurídica, s'ha convertit en un escenari més de la lluita entre l'Espanya conservadora i la progressista. La fractura és cada cop més gran en un tribunal que té quatre membres amb mandats caducats i on els conservadors són majoria perquè el PP es nega a renovar-lo, igual que passa amb altres organismes com el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial.
En aquest context, el vot particular contra la sentència de qui va ser fiscal general de l'Estat amb el PSOE Cándido Conde-Pumpido resulta especialment significatiu. Conde-Pumpido no es limita a fer una crítica jurídica a la decisió de la majoria conservadora, que també, sinó que els acusa directament de tenir intencionalitats polítiques i de voler perjudicar de forma intencionada el govern. I no estalvia dards als seus col·legues. Els acusa de fer "un exercici més propi d'un jurista de saló que del màxim intèrpret de la Constitució". De tenir una concepció jurídica pròpia d'un "llec" en la matèria. I conclou: "La sentència no resol, sinó que crea un greu problema polític, al desarmar l'Estat contra les pandèmies, privant-lo de l'instrument que la llei determina expressament per afrontar les crisis sanitàries, l'estat d'alarma. I no respon a veritables criteris jurídics". La situació a dins del TC és, doncs, de guerra oberta.
En efecte, Conde-Pumpido té raó en l'argumentació jurídica perquè distingeix entre restricció de drets, que és el que fa l'estat d'alarma, i suspensió de drets, que és el que passa amb l'estat d'excepció. I considera que la suspensió de drets no estava justificada en un cas de pandèmia. Però el més greu del vot particular no és això, sinó que, quan diu que la sentència no es basa en "veritables criteris jurídics", el que està dient és que respon a motivacions polítiques. Serà interessant llegir la resta de vots particulars, però cal assenyalar que fins i tot en els vots discrepants de Xiol i Balaguer contra la sentència del Procés no s'entra en aquestes consideracions d'intencionalitat política: es basen només en els arguments jurídics. No és gens habitual que un magistrat del TC acusi els seus iguals d'actuar per interès partidista. L'afirmació contribueix al desprestigi del TC des de dins mateix de la institució, i es posa negre sobre blanc en un vot discrepant que quedarà per sempre adjuntat a la sentència.
Del que ha transcendit de les deliberacions, a més a més, s'infereix que la majoria de magistrats conservadors (no tots, perquè dos van votar amb els progressistes en aquesta ocasió) estan disposats a continuar fent la guerra contra el govern de Pedro Sánchez actuant com a ariets del PP i Vox. I que per complir aquest objectiu no els importa acabar de carregar-se el poc prestigi que li quedava al TC. El president espanyol hauria de prendre'n bona nota i actuar en conseqüència si vol, entre altres consideracions, que es recuperi el prestigi judicial.
