Greta Thunberg no ens vindrà a salvar…

Greta Thunberg no ens vindrà a salvar… ho sabíem, no? I és que a la Mallorca del segle XXI alguns poden flirtejar amb la idea que els grans influencers, els tuits i els posts d’Instagram transformaran el món. I si bé és cert que les xarxes socials permeten arribar a moltíssima gent, també és igualment cert que només l’acció ciutadana i el compromís cívic -el de tota la vida- poden generar canvis reals. Tot i el caràcter referent d’algunes figures com na Thunberg.

Per què dic tot això? Perquè, al marge dels diaris de tiratge nacional, televisions com La Sexta o Tele5 i els grans tuitaires, un grapat de persones compromeses amb Mallorca ha iniciat una feina de formigueta per fer d’aquesta illa un lloc una mica millor. I ho estan aconseguint amb la Iniciativa Legislativa Popular ‘Avui per Demà’, impulsada pel grup ecologista GOB. Aquesta proposta cerca recollir 7.500 firmes per demanar al Parlament de les Illes Balears una llei que garanteixi que tota acció política d’avui tengui en compte com pot afectar el benestar social i ambiental de demà. Qui pot estar en contra d’això? La campanya del GOB té com a gran fita l'acte central de la campanya, previst per a aquest dissabte, 28 de maig, a les 18 h, a la plaça Major de Palma. L’acció consistirà en la creació d'un gran mosaic humà.

Aquesta magnifica iniciativa de l’ecologisme mallorquí m’ha fet pensar que, en aquesta terra petita, només dues o tres experiències associatives fan que ens assemblem -de tant en tant- a un país. Em refereixo als moviments socials amb més tradició, com l’ecologisme (el GOB té 49 anys) o el de defensa de la llengua (l’OCB fa enguany 60 anys).

El currículum del GOB parla per si sol. Aquesta entitat ha salvat de l’especulació urbanística espais emblemàtics com sa Dragonera, es Trenc o Mondragó, i ha aconseguit que es restableixi la legalitat a ses Covetes o Llucalcari, entre moltíssimes altres coses.

Si ens centrem en l’Obra Cultural, tots coincidirem que Mallorca seria un lloc molt pitjor sense ells. I és que per molt que alguns s'hi entestin, el compromís dels mallorquins amb el català ve d'enfora. A tall d’exemple, un botó: quan el 1899 es va constituir l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC) amb la intenció de fomentar la creació d'escoles on s'impartís aquesta llengua, l'Associació per la Cultura de Mallorca, liderada per Emili Darder, s'implicà en la seva expansió a l'illa. Anys després, l’any 1962, en ple franquisme, un grup d’homenots liderats per Francesc de Borja Moll, Josep Capó, Guillem Colom, Miquel Forteza i Pinya, Miquel Fullana i Llompart, Miquel Marquès i Bernat Vidal, va crear l’OCB. L’Obra realitza activitats diverses (cursos de català, xerrades, concerts…) i ha pressionat, sempre que ha fet falta, els governs de torn per defensar els drets dels catalanoparlants. En aquesta lluita per la llengua, el moviment sindical i educatiu també ha estat clau. Sense l’STEI (fundat el 1977), les associacions de pares i mares (FAPA es creà el 1979), el Moviment d'Escoles Mallorquines (fundat el 1984), l’Assemblea de Docents, el sindicat Alternativa, la SEPC, Plataforma per la Llengua, la CAL o la UOB… no hauríem arribat a tenir una escola pública en català.

Però no tot és llengua i territori. Hi ha altres entitats senyeres que aquest dissabte seran presents en el mosaic de la plaça Major. Em refereixo, per exemple, a alguns sindicats, com CCOO, UGT, CGT i CNT, o al moviment veïnal. I és que el paper de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma (creada el 1980) és fonamental en el disseny de la ciutat que tenim. Ells han encapçalat campanyes com per exemple en defensa del parc de la Mar (quan l’Ajuntament volia que fos un aparcament de cotxes), contra els megracreuers o denunciant l’augment dels preus dels lloguers.

En definitiva, aquest dissabte una munió de persones i entitats es congregarà a la plaça Major. Estaran convocats pel GOB, però cada un representarà, a la seva manera, una cara del mateix fenomen: la Mallorca digna que no es resigna a ser només un aparador per a turistes.

Una darrera reflexió. Cap de les organitzacions citades no ha callat quan els que governaven eren suposadament els seus afins ideològics. Així, tal com diu l’activista Tomeu Martí, “en un món cada vegada més complex, és bo (gairebé imprescindible) tenir referents en els diversos àmbits que ens poden resultar interessants. No tant per compartir dogmàticament tot allò que diuen aquests organismes (per això ja hi ha les sectes i alguns partits), sinó perquè ens aporten informació, expertesa i possible criteri”. Si el GOB no existís, l’hauríem de crear. Així de senzill. Perquè és un dels motors del progrés social a Mallorca. Que en prenguin nota els polítics, que d’aquí a un any hi ha eleccions. Ens veiem a la plaça Major a les 18.00 h!

Joan Pau Jordà és professor