CORRENTIA

Un gest social de Sánchez

Hi ha persones que poden assumir en bona mesura el programa d’un partit polític i la seva execució. No hem d’entrar ara en els components que fan possible una tan miraculosa harmonia, com el fanatisme o l’interès monetari, per exemple, o altres de més bona qualitat. Deu fer bon viure en aquesta situació ‘ideològica’, perquè t’estalvia les penalitats de crear una entesa de moral i enteniment.

Per a les persones que, al contrari, es mouen en arenes bellugadisses, les coses són més complicades. Si prenem en Sánchez com a referent, el nostre judici se sotmet a una prova impietosa de muntanyes russes. Sembla que accepta una taula de diàleg sobre Catalunya, però de sobte fa cosetes per crear divergències entre els Junts i Esquerra. Es tracta d’una operació del major risc, i mentrestant –ell o el seu bruixot– dedica els ocis a entorpir qualsevol figuració d’entesa. I així el tenim ara, entretingut a dir que sí però dificultant-lo amb dois carregats de verí.

Però, mentrestant, fa coses realment positives. Zapatero va tornar els soldats espanyols que n’Aznar havia enviat a l’Iraq. Potser l‘equivalent a aquell noble gest és la cancel·lació d’una disposició fixada per la reforma laboral del PP (Rajoy), segons la qual podia ser objecte d’acomiadament l’absència laboral per malaltia.

La ministra de Treball ha proclamat aquesta encomiable decisió com el principi del desmantellament de la reforma Rajoy. La ministra s’hauria de posar tranquil·la, perquè una aital empresa no és cosa d’un dia, i qui s’hi posi al front es toparà amb obstacles més mals de superar. Una llei tan voraç com aquella reforma, inexplicablement consentida (temporalment o com vulgueu) per les dues centrals sindicals més grosses, està pensada perquè duri, és plena de trampes i de laberints. Ja ho veurem. Ara per ara, més que de desmantellar la reforma, podríem parlar de fer-li osques. Una osca. Però vaja quina osca!

No s’hauria d’escatimar el reconeixement d’aquesta primera fita. Sembla com si en Sánchez hagués volgut marcar territori fent l’ullet a l’esquerra. No és això, és clar que no, però ha aconseguit fer l’esbós d’un polític de dreta amb rostre humà. I ja era hora, fa uns quants anys que només se’ns apareixien rostres encanallats. El gest és d’agrair... encara que intensifiqui l’espant de la muntanya russa.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF