Els gàngsters de la guerra!
De Smedley Butler a Yitzhak Rabin
Ens sorprèn quan sabem que hi ha militars d’alta graduació que, amb els anys o a partir de les experiències viscudes en períodes de conflictes, acaben per defensar el pacifisme o adopten una posició crítica cap a la guerra. Conviure dins trinxeres infestades de rates, veure com es descomponen els cadàvers dels companys morts, escoltar els plors dels joves que estrenyen amb les mans les fotos de les mares i de les dones estimades perquè saben que no les tornaran a veure... Aquesta brutalitat inhumana arriba a afectar fins i tot generals que han vist els camps de roselles vermelles regats per la sang de milers de joves.
I els civils que intenten sobreviure a la rereguarda? Les noves tecnologies han esborrat les línies del front. Les guerres d’avui s’acarnissen amb més duresa amb els infants, les persones grans i les dones. Fins i tot es legitima el genocidi i la fam que cada dia ens retransmeten les pantalles de plasma. Les maleïdes guerres híbrides són activades en nom de la veritat i de la seguretat.
Però tornen als ‘nostres’ militars, els que un dia digueren prou, que es rebel·laren contra els interessos particulars i econòmics dels qui havien decidit augmentar-ne les riqueses i les ànsies de més poder. Jacques Paris de Bollardière –general de brigada– es va oposar públicament a l’ús de la tortura durant la guerra d’Algèria. Va renunciar als seus càrrecs i va participar en moviments contra les proves nuclears. Robert Jambon –coronel– va protestar contra la indiferència del govern francès envers la situació de l’ètnia Hmong a Laos; el 2011 es va suïcidar com a acte de protesta. Helmuth Prieb, alt oficial de la Bundeswehr, va ser un dels fundadors del Darmstädter Signal, una organització de militars que advocava per la resolució no violenta dels conflictes i s’oposava a les armes de destrucció massiva. Gert Bastian –general de brigada– va dimitir en oposició a la política nuclear de l’OTAN; va cofundar el grup Generals for Peace i va ser una figura destacada del moviment pacifista alemany. Aquests serien alguns dels militars més coneguts, la llista és força llarga i els qui manen realment fan el possible per ocultar-la el millor que poden. Ràpidament, hi podríem afegir Pingali Venkayya, Thomas Wardle, Ronald Duncan, Hugh B. Hester, David Hackworth, Erich von Falkenhayn i Yitzhak Rabin, entre d’altres.
Però el cas més sorprenent i famós de tots és el del general de divisió americà Smedley Butler (1881-1940). El vaig descobrir per casualitat i, malgrat estar ben tapat i oblidat per l’establishment oficial, és un personatge fascinant. Va ser un general de divisió del cos de marines dels Estats Units i un dels militars nord-americans més condecorats de la seva època, va rebre dues medalles d’honor. Però el més impactant no és només la seva brillant carrera militar, sinó el gir que va fer després de retirar-se. Butler va criticar durament la política exterior nord-americana i especialment l’ús de l’exèrcit per protegir interessos econòmics privats. El 1935 va publicar el seu famós llibre War Is a Racket (La guerra és un negoci o una estafa). Aquest llibre és un manifest antimilitarista en el qual denuncià com sovint les guerres es fan per beneficiar grans empreses i no pas per raons nobles o de seguretat de la gent. Una de les frases més citades de Butler és: “He servit trenta anys com a membre d’una força d’elit... i en aquest temps he actuat essencialment com un gàngster al servei del capitalisme més ferotge”. Per si tot plegat no fos prou interessant, Butler també va tenir un paper clau a l’hora de destapar el que es coneix com el Bussiness Plot, una conspiració de certs sectors empresarials nord-americans per organitzar un cop d’estat contra el president Franklin D. Roosevelt el 1933, perquè no estaven d’acord amb les polítiques dels distints New Deal que estava implementant amb l’objectiu de treure de la pobresa milions de nord-americans. Aquests sectors obscurs intentaren utilitzar Butler com a líder militar del cop: ell ho va denunciar públicament. Tot plegat una pel·lícula surrealista però certa. El congrés va nomenar una comissió per investigar els fets, però no arribaren a treure el desllorigador del cas i es va oblidar ràpidament. Butler va caure dins l’oblit i, en canvi, el seu amic Douglas MacArthur –que no va dubtar un minut a atacar i dispersar els veterans de la IGM acampats a Washington perquè l’administració del seu país no els pagava els bons de guerra que els havia promès– va quedar per la posteritat i la memòria com un heroi de la guerra al Pacífic.
Avui en dia veiem núvols de tempesta a l’horitzó, escoltam altra vegada el repic estrident dels tambors que marxen cap a la batalla. El més trist, però, és que realment no hi són ni els núvols ni els tambors. De tantes vegades com ens ho diuen, arribam a veure’ls i a percebre’ls com a reals. Un dia els militars que hem esmentat digueren prou a la mentida i a la manipulació; foren conscients de la barbàrie i la deshumanització. Ells denunciaren els gàngsters que fabriquen les guerres, els cementeris on descansaran els cossos dels nostres fills, les manipulacions dels teòrics necessaris per bastir i sostenir els seus enganys i misèries. No deixem que les vides dels innocents tornin a regar els camps de roselles vermelles de Flandes.
