De les galeries d’art a les botigues de decoració
Aquesta setmana s’anunciava la inauguració de “la primera galeria d’art” del passeig de Gràcia de Barcelona. Una no anirà a comprovar si això és cert, entre d’altres coses perquè quan es pot negar la major, tota la resta s’esbuca. No es tracta d’esbrinar si és la primera galeria d’art a la cèntrica via barcelonina –Vinçon no es va promoure mai com a tal i les que record més properes preferien ocupar el veí carrer de la Rambla. Es tracta, simplement, de dir que això no és una galeria d’art, és una botiga de quadres i escultures pensades per a la decoració, és a dir, és una botiga de decoració.
Fa molts anys, en el moment que començaven a instal·lar-se galeries d’art a totes les ciutats, també a Palma, convivien amb les darreres mostres del que llavors coneixíem com a botigues de quadres. Les diferències entre aquelles botigues i les noves galeries d’art eren moltes i molt evidents. Ja no parlarem de la imatge, ni de com mostraven les obres, ni de quines eren les obres, sinó de la manera d’afrontar la feina. Havien canviat el concepte de dalt a baix. Les que estaven en vies de desaparició, i que varen acabar desapareixent en pocs anys, solien ser una mena de magatzem de segona mà endreçadet on es venien peces que els propietaris (herències familiars) o artistes majoritàriament d’una certa edat necessitaven treure’s de sobre.
Les noves galeries, en canvi, havien nascut per treballar amb els artistes, sovint més joves, per fer un camí plegats, per treure’ls la feina de la gestió comercial de damunt, per contribuir a difondre el seu nom i la seva obra i, és clar, per vendre’ls tanta obra com poguessin. Segur que unes ho han fet i ho fan molt millor que les altres; n’hi ha de molt honestes i d’altres que pispen allò que poden a tothom que poden. Però, millor o pitjor, han configurat una imatge de les seves preferències artístiques i, segons les que són, treballen amb uns artistes i es relacionen amb uns col·leccionistes o amb uns altres.
Les antigues botigues de quadres i les noves botigues de decoració que s’autodenominen galeries no ho fan, això. A Palma, com vàreu poder llegir a l’ARABalears en un reportatge de na Clàudia Darder sobre l’acaparament de carrers per part de botiguers estrangers d’art, aquestes botigues de decoració artística proliferen de tal manera perquè tenen el mercat adient per fer-ho. Estan absolutament relacionades amb el sector immobiliari, amb la compra d’unes cases que s’han de redecorar i millor si es redecoren de cridaners objectes artístics.
Aquesta mena de negocis, que pinten façanes i garatges veïns per tal de copar els carrers, que cerquen l’espectacularitat, estan proliferant també a Palma, a Eivissa i fins i tot comencen a establir-se a Menorca. Han arribat en el moment més baix del galerisme i del col·leccionisme. És important distingir-se’n, perquè el suport que necessiten els nostres artistes no els arribarà d’aquests negocis. Em tem que, si poden, els esborraran per sempre.
