Franco també és mort a Mallorca
I a Menorca i a Eivissa i a Formentera. Franco és mort fa cinquanta anys i està igual de mort a tot arreu –també aquí–, per bé que el franquisme va tenir un arrelament fort i poderós a les Balears i Pitiüses. Mallorca, en concret, té el trist honor d’haver estat la primera zona del territori espanyol que es va adherir a l’aixecament il·legal de militars i falangistes contra el govern de la República, tot i que aquesta prestesa s’expliqui en part pel fet que un mallorquí, Joan March, estava entre els que van finançar el cop d’estat.
Els nostres actuals governants continuen decidits a governar de bracet dels que volen que les Balears tornin a estar sota el control del feixisme militaritzat, ultranacionalista i ultracatòlic en què va consistir el franquisme. El PP i Vox ja han començat el camí legislatiu per derogar la Llei de memòria democràtica, amb el subterfugi que en tenen prou de mantenir la Llei de fosses aprovada pel Parlament de les Balears durant la primera legislatura presidida per Francina Armengol. Això és fals, perquè les dues lleis tenen objectius diferents: mentre la Llei de fosses de les Balears està pensada per a la recuperació de les restes de les víctimes del franquisme, la de memòria democràtica que va aprovar la majoria progressista al Congrés preveu un cens de víctimes i un altre de simbologia franquista, a més d’impulsar la investigació històrica i científica, a més de la divulgació de la memòria democràtica. No són lleis que s’excloguin o que siguin redundants, sinó que es complementen i són, totes dues, igualment necessàries.
Tanmateix, fa uns dies el bust d’Aurora Picornell al Molinar va tornar a ser vandalitzat. Ho van fer els mateixos de sempre, només que aquesta vegada Vox va apujar encara més el nivell de cinisme i va condemnar l’atac contra l’efígie de la sindicalista i comunista assassinada pels feixistes, mentre insinuaven que podia haver estat un atac de falsa bandera “de les esquerres”. Molt creïble, venint del partit que té a la presidència del Parlament un individu pendent d’un judici per delicte d’odi per haver destruït, justament, una imatge d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.
Tan pendents com estan els nostres governants de continuar agradant (si més no, com a destinació turística) als alemanys, podrien imitar-los en algun dels seus comportaments polítics: és impensable que la conservadora CDU, ni tan sols amb un canceller tan dretà com Friedrich Merz, pacti mai res amb la negacionista Alternativa per Alemanya, que seria l’equivalent dels acords antidemocràtics que manté aquí el PP amb una formació obertament franquista com Vox. Fa un mes Marga Prohens li va dir a Lluís Apesteguia que no tenia sentit discutir sobre Franco perquè el dictador va morir “abans que vostè i jo naixéssim”, una curiosa afirmació segons la qual la història contemporània degué començar el dia que va néixer l’actual presidenta del Govern. La realitat és que al PP, i en particular al PP de les Balears, li ha fet sempre nosa la memòria democràtica perquè tenen molt de què empegueir-se: no només dels crims que la dreta va cometre a les Balears el 36 i després, sinó dels múltiples i sostinguts esforços que van dur a terme durant la dictadura (i també en democràcia) per intentar esborrar-ne el rastre.
De moment, el PP va celebrar el cinquantenari de la mort del dictador amb una condemna del Tribunal Suprem contra el fiscal general de l’Estat, amb l’excusa de protegir els drets d’un evasor fiscal, que ha causat estupor al món civilitzat. És un recordatori inquietant del respecte que té (que ha tingut històricament) la dreta nacionalista per l’estat de dret i les institucions democràtiques.
