Fora bromes amb els jutges

És clarament un error que el Govern balear, a través de l'IBDona, hagi retirat una vinyeta satírica d'una exposició a l'estació Intermodal de Palma, com a resposta a una petició 'informal' del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). I és un error per diversos motius, el primer dels quals és haver-se deixat endur per la pressions d'aquells que, des de l'exercici del poder (en aquest cas, el poder judicial), no admeten que se'ls faci ni la més mínima crítica. 

Perquè la vinyeta en qüestió feia això: una crítica humorística dels jutges, i, concretament, d'un comportament bastant freqüent per part de la justícia en relació amb la violència masclista. A la vinyeta hi apareixen dibuixats una dona amb un braç en cabestrell i ferides a la cara, i un jutge (el reconeixem per la toga) que li diu: “Com he de creure que el seu marit la maltracta si vostè està viva!” De sobte, aquesta ironia ha provocat les ires de les associacions conservadores de la judicatura (totes menys Jutges i Fiscals per la Democràcia), que han titllat l'acudit d'injust, groller i ridícul (perquè els deixa malament, s'entén). El Col·legi d'Advocats de les Balears va trobar que la vinyeta "s'allunya de la realitat que es viu als jutjats i suposa la banalització de l'esforç que fa el conjunt dels operadors jurídics en defensa i protecció de les dones". El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), aquell que se salta la Constitució espanyola i col·lecciona retrets de les institucions europees perquè té la renovació dels seus càrrecs bloquejada de fa anys, és el que carrega més fort: la vinyeta els mereix “el més ferm rebuig” perquè troben que “contradiu l'acreditat compromís de la carrera judicial en la lluita contra la violència masclista, i ja de passada aprofiten per atacar el Govern balear (per al CGPJ, tots els governs de coalicions d'esquerres són part d'una mateixa pandèmia) deixant caure que hi veuen, en l'exposició i la vinyeta, “l'aparent instrumentalització de les institucions per finançar projectes d'objectius contraris als principis del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere”. Per fi i perquè no falti ningú al festival del corporativisme, la ministra del ram, Pilar Llop, també es va afanyar a criticar la vinyeta i a agrair que el Govern de les Balears la retiràs.

Que tanta i tan enlairada cadena de comandament hagi reaccionat amb solemnitat i trompeteria desmesurades per una humil vinyeta és evidentment un altre motiu d'error, que només indica que la vinyeta en qüestió l'encertava de ple en la seva crítica: moltes dones, en denunciar maltractaments, topen amb incomprensió, falta d'atenció o, directament, burles i pressions perquè no denunciïn. Algunes s'enfronten a linxaments públics (tots tenim a la memòria el cas de la víctima de la Manada, i altres víctimes de violacions o agressions que després ho han estat d'un assetjament per part de l'opinió pública i la publicada). Succeeix, per últim, que fa alguns anys que la dreta (amb l'anuència de bona part de l'esquerra) ha convertit Espanya en un estat semijudicial, en què els jutges han substituït els governants, els parlaments i, quan convé, els epidemiòlegs (quan es tracta del coronavirus) i els filòlegs (quan es tracta de la llengua catalana). S'han avesat a manar sense donar explicacions, a cop de sentència. Però saben, i aquest és el darrer motiu per considerar que la retirada de la vinyeta és un greu error, que per molta por que vulguin fer, mai no gaudiran del prestigi que té, en el seu àmbit, l'artista argentina i establerta a Madrid Diana Raznovich, autora de la vinyeta i d'una sòlida obra com a dramaturga. Tots aquests togats tan iracunds i inflexibles, que aprenguin d'ella.

Sebastià Alzamora és escriptor