De dos articles de Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicidad (21/23-VI-1922). Traducció pròpia. Aquests dies fa cent anys de la publicació d’una sèrie de peces periodístiques en les quals Crexells feia una exegesi dels fonaments del marxisme. Propòsit divulgador d’un jove format segons el cànon del Noucentisme il·lustrat: filosofia, dret, grec, economia.
Lluita de classes. L’evolució és en essència la conseqüència de l’evolució de les forces productives. El reflex d’aquella evolució en els fets històrics, així com la forma subjectiva que pren l’evolució, és la lluita de classes. Elmanifest comunista diu: “La història de tota societat fins avui és la història de la lluita de classes”. ¿Què és una classe? Una classe és un agrupament d’homes determinat per raons econòmiques amb uns mateixos interessos comuns i uns mateixos interessos contraris. Marx no sempre declara amb absoluta claredat i sense vacil·lacions què és una classe. [...] Però, així i tot, es pot veure fàcilment què vol dir quan parla de les classes socials actuals. Les classes socials estan formades pel fet de l’explotació. En l’actual organització hi ha les dues classes fonamentals: el proletariat, o sigui, els explotats, i els capitalistes, o sigui, els explotadors. Si no hi ha explotació no es formen classes. Per aquest motiu la societat primitiva no tenia classes, com no en tindrà tampoc la futura societat comunista. Queden a banda d’aquestes classes fonamentals restes de classes de períodes anteriors. La petita burgesia és una classe cridada a desaparèixer al caure en el proletariat la majoria dels seus individus i passant a augmentar la classe capitalista els altres. Materialisme històric. Ja hem dit que la història és la història de la lluita de classes. La classe burgesa i la classe proletària són les que actualment lluiten entre elles. La burgesia ha creat el proletariat, que és la seva oposició, per una necessitat econòmica. La marxa de les coses porta necessàriament que el proletariat devori la burgesia i al devorar la burgesia, al suprimir la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, la causa de l’explotació, el proletariat, alhora que anul·larà la classe enemiga, anul·larà també tota distinció de classes. Acumulació de capital. Aquesta teoria correspon a una anàlisi dels fets actuals. Es pot dir que és el nervi de tota l’economia marxista. Per a Marx, el valor en canvi d’una cosa rau en la quantitat de treball que en ella hi ha incorporat. [...] Marx ho explica amb la teoria de la plusvàlua. L’obrer posa el seu treball en venda. El capitalista adquireix el seu treball i el dret al producte d’aquest treball. [..] El patró paga a l’obrer el seu treball amb productes –o amb diner per adquirir productes– equivalents a sis hores de treball i n’hi fa treballar dotze. Les sis hores que no li paga, diu Marx, el patró se les fica a la butxaca. [...] La concentració del capital elimina petits industrials. Qui només té un teler és arruïnat per la competència dels qui en tenen molts i poden produir a millor preu. El petit passa a convertir-se en un obrer més. [...] Cada cop hi ha menys capitalistes i més obrers. [...] L’acumulació de capital porta l’acumulació de misèria. [...] La burgesia va substituir els nobles; el proletariat substituirà la burgesia. Serà l’última lluita de classes. Aquest socialisme utòpic corona la concepció marxista. [...]