OPINIÓ

Quan la falta és la condemna

Tots els afers que es desenvolupen a la torta, en un moment o l’altre perillen d’acabar amb el damunt davall –i viceversa. Aquests mesos veim com contínuament les coses ens són presentades i resoltes a l’inrevés de com, amb una certa lògica, haurien d’haver acabat. Les imatges de l'1-O ja hi ha més de mig Espanya –molt més de mig– que les veu invertides: els policies i els guàrdies civils eren víctimes de la violència popular. Fins i tot persones que les varen veure així com eren s’han decantat més cap a la versió oficial i ara pren cos en el seu cap allò que no varen veure i es dilueixen les imatges que havien retingut d’aquell dia. L’onada feixista que arrasa Espanya produeix emmirallaments que, passats per l’alambí de la Justícia, esdevenen un verí d’efectes irreversibles.

Un d’aquests efectes el podem detectar a la nostra vida normal. Els nacionalespanyolistes amb seu a les nostres illes s’afirmen amb més altivesa que mai, i molts d’espanyols que se t’adreçaven en la seva llengua en un to normalment afable, ara ho fan amb aires arrogants, com qui necessita marcar territori en terra de conquesta. És clar que la majoria d’espanyols conciutadans nostres no s’han prestat al joc provocat per la troica funesta i són aquí com hi som quasi tots nosaltres: per viure-hi amb honra i deixant els maximalismes patrioters –com l’honor, vaja– per als professionals de l’agitació social i el desordre.

Deia Miquel Puig, dies enrere, que “el que estem veient a Madrid és la construcció d’un relat que respon a uns fets que no van tenir lloc”. Borda situació, quan l’Estat ha d’aixecar la mentida i la mitja veritat per edificar una veritat oficial, perquè en aquesta feina s’hi han d’esmerçar tota casta d’argúcies i de falsedats, perquè aleshores l’efecte de la causa té moltes probabilitats d’esdevenir la mateixa causa: es demostra que vares delinquir perquè t’hem condemnat. Et condemnam 'ergo' has delinquit.

 

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF