24/02/2021

D'esquerres, o per l'estil

2 min

Joan Tardà, membre de l'Institut Sobiranies, opinava aquest dimecres a El matí de Catalunya Ràdio que és hora que les esquerres catalanes “facin un pas endavant” i es formi un govern entre ERC, En Comú Podem i la CUP, que hauria de comptar “amb la presència inevitable” de Junts per Catalunya. Dit d'aquesta manera sembla com si JxCat hagués de ser una espècie de convidat estel·lar, o de pedra, o un cameo dins aquest executiu, però el cert és que el pes en escons de la formació postconvergent és de gairebé el doble d'En Comú Podem i la CUP sumats. Sigui com vulgui, en cas que es formés aquest govern estaríem parlant de dues forces de centreesquerra socialdemòcrata clàssiques (ERC i En Comú Podem), un partit burgès o petitburgès (la CUP) i un altre partit, JxCat, que predica que la divisió entre dretes i esquerres és antiquada, cosa que significa que és de dretes però els seus dirigents no ho volen admetre. Val a dir que, a les Balears, on sempre s'han donat precedents de qualsevol cosa, n'hi ha també d'un govern d'aquestes característiques. Va ser a la legislatura 2007-2011, quan el socialista Francesc Antich va repetir com a president del Govern Balear, en coalició del PSOE amb el Bloc per Mallorca (que aglutinava PSM-Esquerra Nacionalista, Esquerra Unida-Verds i ERC) i amb la dretana Unió Mallorquina (UM). D'aleshores ençà, les esquerres illenques han anat desfent i refent el seu mapa de sigles (ara tenim MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Gent per Formentera i una marca madrilenya, Unides Podem), mentre que UM es va haver de dissoldre a causa de les seves tribulacions judicials per corrupció, que van dur la líder Maria Antònia Munar, i diversos dirigents, a la presó. A Catalunya, Unió Democràtica també va desaparèixer pel mateix motiu, com ho va fer Convergència i la coalició que formaven aquestes dues forces, CiU. Alguns pensem que seria raonable que succeís el mateix amb el PP. En definitiva, i tornant al que comentàvem, la combinació de formacions d'esquerres més una de dreta ma non tanto no es pot dir que funcionés d'allò més bé. (Sento les recriminacions que he sentit en d'altres ocasions: “¿És que per ventura compares una autonomia de tercera com les Balears amb una nació com Catalunya?” Mai de la vida).

Altres membres de l'Institut Sobiranies, com Gemma Ubasart o Xavier Domènech, es van mostrar partidaris d'una entesa únicament d'esquerres, és a dir: ERC, En Comú Podem i la CUP, amb el suport “des de fora” del PSC, que tornaria a presentar l'inconvenient que el PSC pesaria molt més (va ser la força més votada a les passades eleccions) que alguns dels altres hipotètics socis. En cas que es donés aquest acord es tractaria, segons Domènech, “del govern més d'esquerres d'Europa”. Potser que ens estalviem el confeti (a Espanya hi ha “el govern més progressista de la història”, Artur Mas va presidir el govern “dels millors”, etc.) i es miri d'imitar experiències de governs europeus progressistes que tenen (o han tingut, perquè la crisi del coronavirus ho fa trontollar tot) moments exitosos.