DirectorEstam entrant en una crisi econòmica sense precedents en la història recent. Tothom s’haurà d’estrènyer el cinturó, si no ho ha fet ja. En aquests contextos ja és costum que una de les primeres víctimes de les retallades siguin les polítiques culturals i de política lingüística. La dreta espanyolista i la caverna mediàtica sempre empenyen cap aquí i alguns partits de l’esquerra a vegades cauen en la seva trampa demagògica. Espòiler:retallar el català és un error.
És normal que les administracions redistribueixin els pressupostos per ajustar-se a les pèrdues d’ingressos que saben que patiran i per afrontar les necessitats d’ajuda social que ja comencen a desbordar els serveis corresponents. Això ningú no ho discuteix. Però es pot triar què es retalla, com i fins a quin punt. I el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, no només és patrimoni de tots: és una eina de cohesió social, un mecanisme per combatre la desigualtat. I funciona, és clar, si se’l fa servir.
Amb el previsible augment de l’atur que el Govern preveu per als propers mesos, la desigualtat social es dispararà. Faltaran oportunitats laborals i sobrarà crispació. La societat illenca, un mosaic d’aborígens i nouvinguts –i els seus descendents– de molts llocs del món s’ha cohesionat fins ara al voltant d’un eix clau: el turisme de masses. Aquest eix, que fins ara ha estat el principal proveïdor de feina –encara que sovint fos precària–, també ha marcat la identitat actual de les Balears. Però ha fallat. Caldrà veure quan es recuperarà, i fins a quin punt, però de moment no serveix per aguantar econòmicament les Balears ni per cohesionar-ne la població. La llengua podria ajudar a fer això segon, si no es menysté el valor real que té.
