24/06/2022

Espais protegits i mallorquinarros

3 min

La batlessa de Campos, Xisca Porquer, va fer unes declaracions aquesta setmana a la cadena SER en què manifestava que “firmaria tot d’una” perquè es retiri a es Trenc la condició de Parc Natural, i la protecció que això comporta. Afirmava que aquesta protecció “no ha duit més que problemes” a Campos. Em va fer pensar en un personatge que vaig conèixer, un d’aquests que solen rondar amb poques feines per les places dels pobles, i que, quan li demanaven “com va”, responia sempre: “Pobblemes, tot són pobblemes”.

És curiós aquest tipus de gent (no és la batlessa Porquer tota sola, ni molt menys) que viu com un problema que les platges del seu municipi estiguin protegides com a Parc Natural i que rebin, per això mateix, cada estiu, la visita de molts milers de banyistes que cerquen precisament això: un entorn protegit, en què puguin gaudir d’un paisatge que es manté bell (i, sobretot, que es manté viu). Solen pertànyer, aquests banyistes, al turisme que se’n sol dir de qualitat, i això vol dir que sovint s’allotgen en algun dels hotels rurals de categoria alta que han proliferat dins el terme de Campos. També solen fer una bona despesa al comerç local, tant si són establiments de restauració com de roba, alimentació, objectes de la llar, etc.

A aquest mateix tipus de persones que problematitzen els Parcs Naturals, per contra, no se les sent mai dir ni piu sobre la massificació a les carreteres (tenen una solució, que s’ha vist a Campos: construir trams d’autopista que no només no solucionen res, sinó que van contra el tipus d’oferta que espera el turista de qualitat). Tampoc diuen res sobre els problemes de tot tipus, i greus (d’ordre públic, de degradació del paisatge natural i urbà, d’encariment de l’habitatge i del lloguer, d’empobriment del mercat laboral, de mala imatge per a la mateixa indústria del turisme a Balears) que genera el turisme low cost, i que justament, sempre ho veuràs, és el que voldrien per a ells. La batlessa Porquer, de fet, representa la llarga tradició de la dreta campanera que viu com una tragèdia que no se’ls permetés fer el seu s’Arenal, o el seu Magaluf, o encara que fos el seu Port d’Alcúdia. En comptes d’això els van enflocar un Parc Natural, cosa monstruosa de rojos i penjats, i ara, cada vegada que senten la paraula ‘posidònia’, els peguen revinclades al ventre.

La realitat és que les societats avançades protegeixen els seus espais naturals, també en benefici de l’economia, mentre que les societats endarrerides són corruptes (a causa de partits com el PP, sentenciat ja dues vegades per aquest motiu) i els sobreexploten, els espais naturals, fins a desfigurar-los i abolir-los. La realitat és que el Parc Natural del Trenc atreu més visitants, i més interessants econòmicament a mitjà i llarg termini, que qualsevol zona massificada. La realitat és que tenien raó en Damià Huguet (a qui el PP va fer la vida impossible en el seu moment) i els ecologistes, i no la tenien els quatre cacics que volien omplir es Trenc de ciment i asfalt.

I la realitat, en fi, és que les paraules de Xisca Porquer responen al tòpic d’allò que coneixem com un mallorquinarro. Aquell personatge ufanós, cregut i no gaire llarg, però que tanmateix està convençut de la seva superioritat i que, quan les coses no van com vol, fa trampes (com omplir les platges de fems per donar-ne la culpa als adversaris). Gent que sol militar en una dreta el major mèrit de la qual és haver provocat i guanyat una Guerra Civil fa vuitanta anys i viure encara de les ínfules que varen agafar aleshores. El tipus de dreta que representen a la perfecció Marga Prohens i el seu equip, i que té en Xisca Porquer una portaveu sempre amatent. Enveja d’aquests països on tenen una dreta que no fa passar vergonya cada vegada que bada boca.

Sebastià Alzamora és escriptor