OPINIÓ
Opinió 10/01/2021

2021: escalfant motors

3 min

FilòlogaEls 1 de gener, com ja és habitual, sempre venen carregats d'alguna sorpresa; puntualitzo que algunes s'han convertit en tradició i ja mai són notícies. Una d'aquestes sorpreses sempre són les pujades de preu dels bitllets del transport públic. Aquest nou any que estrenem, malgrat la considerable agonia econòmica que sofreixen moltes famílies, sorprèn mantenint aquesta tradició. La "revolució que marcarà aquesta dècada" de la nova era del Transport Interurbà de Mallorca (TIB), que ha renovat i modernitzat la seva flota, ve acompanyada d'una pujada considerable en el preu del bitllet. Aquesta pujada no fa més que consagrar el tradicional primer assalt a les adolorides i desgastades butxaques dels humils usuaris d'un transport públic que va camí de convertir-se en producte de luxe, i no en un bé de primera necessitat.

La sorpresa de l'inici de l'any sens dubte ha estat l'assalt de l'Amèrica profunda al Congrés dels EUA, encara que realment no ha de sorprendre'ns, aquest fet. L'assalt al Congrés és la peça que faltava per a coronar la megalomania d'un president amb la síndrome d'Hybris i que va prometre als seus votants: "Jo portaré de retorn el somni americà: més gran, millor i més fort que mai. Tornarem a fer dels EUA una nació poderosa". Així que Jake Angeli, l'home disfressat amb un casc de bisó, i tots els que van participar en l'assalt el que evidencien és com d'antidemocràtica és tota aquesta massa de votants i simpatitzants que representa Donald Trump, i el xou continua!

L'inici de l'any ens porta també un altre escàndol tenebrós relacionat amb els abusos sexuals a menors. Aquesta vegada, al prestigiós politòleg i un dels més influents constitucionalistes de França, Olivier Duhamel, l'enfonsa el contingut de les pàgines del llibre La familia grande de la seva fillastra Camille Kouchner, que va decidir treure a la llum els abusos sexuals soferts pel seu germà bessó, víctima del seu prestigiós i poderós padrastre. Dolor agreujat, en el seu moment, per l'actitud d'una mare que, malgrat saber-ho, va preferir imposar el silenci als seus fills per evitar un escàndol.

Aquest nou escàndol no és més que l'habitual història de la complicitat amb depravadors sexuals que abusen dels menors. Lamentablement, continuam amb les mateixes històries que ultratgen i agredeixen cossos innocents. Depravadors sexuals que, siguin dones o homes, abusen de persones indefenses des de la seva posició del Poder que sigui: polític, econòmic, laboral o familiar. El més curiós i dolorós és que no aconseguim trencar el maleït cercle de complicitat que envolta i enforteix els agressors sexuals. El dia que entenguem que una carícia, un petó, una abraçada amb connotació sexual és també un indicador que els delata, tal vegada arribarem a evitar sofriments. El curiós és que, quan explota un escàndol d'aquest tipus, com ja va ocórrer amb el de l'explotació sexual de les menors que ja tots coneixem, tendim a verbalitzar la nostra indignació. Tant de bo mai oblidem que la complicitat comença quan un veu i calla, quan justifica, quan dubta de la paraula de la víctima, quan cedeix davant el carisma de l'agressor. Veure-ho i callar ens fa còmplices.

Callar i no reaccionar davant abusos sexuals destrossa les vides de les víctimes, i així es dirigeix Camille Kouchner en les últimes pàgines del seu llibre a la seva difunta mare, que va optar per callar i fer callar la veu dels seus fills: "Germans i germanes emmordassats per pares inconsistents. Oncle, tia, cosins, fills i nets. Els teus nets que van haver d'aguantar sense comprendre la violència per mantenir-te al marge. Mira'm, mamà. És per totes les víctimes que escric, aquestes, tan nombroses, que mai esmentem perquè no sabem com mirar-les".

stats