Entusiastes i ineficients
L’escultor valencià Andreu Alfaro, en una conversa informal, em va donar la seva impressió general sobre els valencians: “Molt entusiastes i encara més ineficients”. Vull subratllar l’adjectiu de la conversació de referència: informal; perquè no sé si, en un escrit destinat al públic, s’hauria expressat igualment. Aquelles paraules del gran escultor m’han vingut sovint al cap en pensar en els mallorquins, que ens podríem aplicar els mateixos qualificatius. Per ventura l’entusiasme, en el nostre cas, es presenta una mica més esbravat, però la ineficiència nostra no té rival.
Ho pensava aquests dies, quan va aparèixer als mitjans la imatge d’un mercant que desembarcava a Mallorca 1.000 cotxes de lloguer. Si aquests dies pasquals us heu mogut una mica pel territori, us preguntareu si aquests cotxes que ara arriben podran circular per les mateixes carreteres congestionades que hem vist anant a Sóller o a les platges de Santanyí, de Calvià, al port d’Andratx... No hi caben més automòbils, a l’illa. El diari UH assegura que el mes de maig en desembarcaran 2.500 més. Seran els darrers? No us faceu il·lusions. Som l’abocador de l’Estat, de manera que, de tants de cotxes com circulen per l’illa, se’ns n’assignen la contaminació, la saturació i tota forma d’agressió pot acarnissar-se amb un poble obert al turisme. Una petita part dels beneficis potser queden aquí, però no conec ningú que els hagi vist o tocat.
I és el cas que ja fa anys que, en moments de màxima saturació i ofec, fins i tot les autoritats solen comprometre la paraula en la futura recerca d’una solució –ja estam que és un compromís de baixa densitat, però, expressat amb escarafalls més o menys teatrals, de vegades simula l’entusiasme que ens emparentaria amb els valencians. Però –i ara apareix la ineficiència– passa un any o menys, i de bell nou els cotxes de lloguer i altres noses ens ofeguen, i de bell nou ens sobrevolen paraules governamentals que apunten cap a solucions futures. Però la veritat és que només Formentera ha fet una petita passa envers aquesta finalitat. Mallorca –i aviat veurem Menorca– continua sent una terra de concentracions humanes insuportables, en part per les necessitats de tots els turistes que sobren. No sé si ja ha sortit o no el governant encarregat de dir que, si en realitat en sobrassin, es plantejarien solucions amb vista al futur. I en arribar el futur, que no arriba mai, un altre governant repetiria amb veu ferma la vaga intenció d’antany. Mentrestant, els creuers arribarien fins a Petra navegant per canals oberts amb fons europeus i molta corrupció.
Guillem Frontera és escriptor
