Eleccions andaluses: Vox, partit de centre

La caverna espanyola ens va regalar primer tot un florilegi de denominacions per a Vox que evitaven qualificar el partit d'ultradreta. Després se'l va sumar a un bloc indefinit que era "la dreta". Un cop aplicada aquesta segona capa d'emblanquinament, la tercera passada de Titanlux s'ha produït durant l'arrencada de la campanya andalusa, quan El Mundo obsequiava els seus lectors amb aquest bonic titular: "Els partits de centredreta sumen el 56% dels vots del 19-J". Formulat així, tots els partits que són sumands d'aquest 56% són de centredreta. I hi compten Vox. El titular podria haver parlat de partits "a la dreta del PSOE", "del bloc de centre i dreta" o "la triple dreta", i ja seria generós. Però era important posar aquest "centre" en el titular perquè, tot i que les enquestes indiquen que el popular Juan Manuel Moreno podria governar sense la crossa molesta de Vox, no ho té encara al sac. (Molesta mediàticament, des del punt de vista ideològic no hi fan pas fàstics.) El concepte centre és arbitrari, d'acord, però hi ha consens a posar-lo entre el PSOE i el PP, tot i que els socialistes practiquen un esquerranisme tan light que és absurd pretendre que els de Feijóo són l'opció simètrica, però a la dreta. Però, amb la maniobra de desplaçament de la paraula en qüestió, El Mundo ja fa un pas més en la normalització de la ultradreta adjuntant-los, ni que sigui per contacte, la paraula centre.

Mentrestant, van sortint enquestes. La d'Abc, en la part més alta, deixava el PP amb 53 diputats, a dos de la majoria absoluta (en una portada inenarrable on els candidats estaven més amunt o avall segons la projecció, però petant-se la proporcionalitat en favor de, ho han endevinat, Vox). El Mundo li atorgava 52 diputats i La Razón com a màxim n'hi donava 50. I El País, sempre pietós amb els socialistes, ho rebaixava a 48. O sigui, una loteria.