TRIBUNA OBERTA

L'educació cultural com a primera necessitat

En moments de supervivència sobrevinguda, sembla haver-hi coses que ningú no s'atreveix a replantejar. Respecte de l'educació, pocs i poques reflexionen sobre la seva importància i el seu valor de primera necessitat per construir, conjuntament, una societat igualitària, solidària i compromesa. És el moment d'incidir en allò que entre molts i moltes hem aconseguit i pel que hem de continuar lluitant: el procomú. Per això és tan important visibilitzar i posar en valor l'educació cultural.

Als centres d'art i museus els processos educatius tenen un llarg recorregut. Si feim una mica d'història, el 1961 apareix l'educació per primera vegada a la definició de l'ICOM i ja no en deixa de formar part fins al dia d'avui. Enguany, per celebrar el Dia internacional dels museus, l'ICOM ha proposat el tema 'Museus per la igualtat: diversitat i inclusió', amb l'objectiu de potenciar processos de mediació amb la finalitat d'empoderar la diversitat i la inclusió en les nostres institucions culturals. Ara ja ningú no dubta de la importància d'aquests processos, de l'educació des de l'art i el patrimoni, i a molts museus i centres d'art els departaments educatius s'han consolidat com una peça clau a l'hora de comunicar i fer present el patrimoni cultural a tot tipus de col·lectius. L'educació ha esdevingut mediació cultural, la qual possibilita que es generi –des del patrimoni, l'art contemporani o la cultura visual– pensament crític i aprenentatge significatiu i, a partir d'aquests processos artístics, donar eines a tot tipus de visitants per posicionar-se com a agents actius, generadors de continguts simbòlics diversos. Tot plegat coincideix amb l'objectiu de l'ICOM per al proper 18 de maig del 2020: "Esdevenir un punt de trobada per celebrar la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus, així com promoure eines per identificar i superar els prejudicis en allò que els museus mostren i en les històries que expliquen. Conscienciar sobre la importància dels museus com a mitjà per a l'intercanvi cultural, l'enriquiment de les cultures, així com per al desenvolupament de la comprensió mútua, de la col·laboració i de la pau entre els pobles".

A l'estat espanyol hi conviuen diversitat d'experiències al respecte. Gran part de les institucions tenen una programació de mediació més o menys consolidada, tot i que faci falta encara molta més estabilitat laboral. Així i tot, molts han pogut treballar de valent durant aquest confinament i les seves propostes han facilitat el nostre anormal dia a dia. Tot plegat fruit de la funció pedagògica que els museus, des dels setanta fins ara, han anat desenvolupant amb els anys. Tot un llarg i inestable recorregut amb estira-i-arronses que va fer possible el sorgiment dels primers DEAC (Departament d'Educació i Acció Cultural), probablement els departaments històricament més mal dotats, els membres dels quals s'han considerat no professionals sovint amb contractes precaris, o simples becaris o, directament, com a personal pertanyent a empreses externes. No és d'estranyar, doncs, que en aquest anys hagin sorgit associacions i col·lectius per vetllar per tot això. Taula, per exemple, va néixer des de Mallorca amb la voluntat de ser un espai de trobada per a professionals que, des de realitats pedagògiques diferents, puguin reflexionar sobre les possibilitats i la importància de l’educació artística avui. Conjuntament amb Amecum des de Madrid i Avalem des de València estem en contacte i sinergia, sotasignant les tres associacions aquest manifest, un text que es vol sumar al de tants altres àmbits i professionals de la cultura d'aquest país, com ara el que s'està fent des de les meses sectorials sobre arts visuals en les respectives comunitats autònomes.

Arribats aquí, volem reflexionar sobre el moment actual de l'educació i sobre la necessitat de la seva professionalització en el camp del pensament i de l'acció. La mediació cultural no és una mera traducció i transmissió de continguts donats pel comissari, l'artista o l'especialista en patrimoni, ni té com a únic objectiu la captació de públics. La mediació cultural és generadora de processos reflexius, que en una gran diversitat de formats –tallers, pràctiques col·laboratives, visites comentades, seminaris, accions, comissariats...– té com a objectiu articular relacions que construeixen pensament crític. La mediació cultural és una pràctica crítica i transformadora i necessita professionals especialitzats que la duguin a terme. Arran de l'estat d'alarma provocat per la pandèmia del covid-19, volem posar en valor els departaments educatius dels museus i centres d'art i a tothom que treballa en aquest àmbit com a professionals autònoms.

En un moment en què fins i tot l'ICOM reclama un interès en la diversificació del model cultural, la visibilització i consolidació de la tasca de les educadores és més essencial que mai. Com diu Carmen Mörsch, "són les que tenen les eines per aconseguir que les nostres institucions no siguin excloents sinó molt més progressistes. Intensifiquem la dimensió educativa en aquests moments de por, pèrdua i reorganització comunitària, prioritzant les relacions amb els col·lectius més marginals”.

Ara els nostres polítics tenen l'oportunitat de reimaginar quin ha de ser el paper de la cultura en aquests moments de crisi. La supervivència econòmica no ha de competir amb alimentar l'esperit. No podem transformar la societat sense posar un accent important en el pensament. Perquè la cultura i, especialment, l'educació són també una primera necessitat. Sense ignorar les dificultats del moment actual, tenim clar que per aconseguir veritables canvis estructurals al respecte és necessari ser valents. Això és el que esperem d'aquelles i aquells que ens representen.

TAULA (Associació d'Educadores Culturals de Mallorca), AVALEM (Asociación Valenciana de Educadores de Museos) i AMECUM (Asociación de Mediadoras Culturales de Madrid)

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF