El problema de la proliferació de sales de joc

La percepció que tenim d’una proliferació de les sales de joc a les ciutats i pobles de les Balears es tradueix en dades: segons l’Anuari del Joc a Espanya del 2018, aquests negocis han augmentat un 64% a la nostra comunitat en cinc anys, un increment que és el quart més elevat de l’Estat. Tot i que el Govern balear reconeix que les dades que té són inexactes, també n’ha detectat un augment notable. Les xifres que proporcionam avui al dossier donen fonament a una preocupació que comparteixen moltes famílies, municipis i, especialment, els experts en ludopaties i en addiccions a l’alcohol i també els que treballen en l’àmbit de la joventut. Com destacam a la informació, els joves i les classes treballadores en són les principals víctimes.

L’addicció al joc és un problema que no podem defugir. Potenciat últimament per l’allau d’oferta a internet, l’accessibilitat de la modalitat online fins i tot per als menors d’edat i el fet que tota mena de famosos hagin contribuït a publicitar-ho, el negoci de les sales de joc s’estableix als carrers, amb grans rètols lluminosos i tanques anunciadores que li donen visibilitat però també amb l’opacitat dels seus vidres que garanteix la intimitat dels usuaris. Tot plegat ha provocat un increment molt preocupant de les addiccions. Les sales de joc tenen, a més, perilloses estratègies per augmentar els guanys del negoci: no només ofereixen una gran diversitat de jocs d’atzar, tant físics com d’apostes digitals, sinó que ha esdevingut pràctica habitual que baixin els preus de les begudes alcohòliques per captar clientela, potenciant també l’alcoholisme. És una realitat que, per a molts de joves, aquestes sales s’han convertit en el lloc per acabar les nits de bauxa.

A aquesta situació hi hem de sumar que la legislació existent és molt feble i està del tot obsoleta. La Llei d’addiccions de les Illes Balears ja té 14 anys i ignora la ludopatia. Tot i que, davant el notable creixement de les sales de joc, es va fer un decret per augmentar la regulació d’aquests negocis, tots els experts consultats coincideixen a afirmar que les mesures són del tot insuficients. També s’ha de celebrar la iniciativa d’alguns municipis de dur aquest problema als plens i consensuar estratègies per lluitar-hi en contra, però les competències municipals en aquest sentit són gairebé nul·les. Per això, davant un joc perillós que creix desmesuradament, demanam a l’Executiu mesures contundents de prevenció, restricció del negoci, detecció d’addiccions i tractament. No ens podem permetre les conseqüències de no afrontar el problema.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF