Ni East, ni Est, és Llevant
PalmaAl Consell de Mallorca, en un atac de modernitat mal entesa o, millor dit, de beneitura, han decidit batejar la nova ruta senderista del Llevant com a East Mallorca GR 226. Sembla una broma i no ho és: East Mallorca. Com si el topònim ‘Llevant’ no hagués existit mai, com si fos una cosa massa local, massa antiga, massa… mallorquina. I això que ni tan sols cal ser un entusiasta de la toponímia per saber que el Llevant és molt més que un punt cardinal: és un territori amb nom, amb identitat, amb paisatge i amb orgull. Fins i tot el rei d’Espanya, que no destaca per ser un expert en cultura local ni per estimar el català, va donar a Rafel Nadal el títol de marquès del Llevant, no de l’East Mallorca. O ara també li canviaran el marquesat?
L’obsessió per posar noms en anglès a tot el que feim ve de lluny. Als anys seixanta i setanta, quan el turisme començava a devorar la costa, es varen inventar topònims artificials per fer-los més “internacionals”. D’aquella febre de la fantasia lingüística ens han quedat doiots com Sometimes, per no posar-ne més exemples. Sembla que no n’hem après res. No, no n’hem après. En ple segle XXI, amb tot el discurs sobre sostenibilitat, identitat i turisme respectuós, tornam a posar noms en anglès com si fos sinònim de prestigi o de contemporaneïtat. I els posam tant a una ruta com a esdeveniments culturals.
A més, aquesta ruta que recorre els municipis del Llevant no s’entén que sigui per als turistes que venen a cercar el “sunset”. S’entén que és per a tothom i, sobretot, per a la gent d’aquí, per als que estimen caminar per les serres i els camins de pedra en sec, per als que encara saben que el Llevant no és una direcció sinó un país petit dins l’illa. I si la fan turistes, se suposa que són dels que respecten la natura i la cultura del lloc.
La veritat, no hi havia cap necessitat de posar-li un nom tan beneit com East Mallorca. Ni estratègicament ni turísticament era necessari fer-ho. Això no ven més, només ens fa quedar com el que som quan volem semblar allò que no som. És una mostra més dels complexos endèmics que arrossegam: voler agradar a tothom menys a nosaltres mateixos. Com si dir les coses en anglès ens fes més importants o més cosmopolites.
De fet, ho ha dit molt bé l’Obra Cultural Balear en afirmar que és una decisió “provinciana i despersonalitzadora”. I hi podem afegir que és també l’evidència d’una falta d’autoestima monumental. Quan posam East Mallorca en lloc de Llevant, no internacionalitzam res –simplement feim el beneit. Volem semblar o ser com aquells que ens visiten per veure com som, però nosaltres ja no som.
El Llevant és Llevant, i així s’hauria de dir la ruta. No ha estat mai ‘Est’ i tampoc ‘East’. És hora que el Consell faci marxa enrere i torni a posar les paraules on toca: al lloc i amb la llengua que ens pertanyen. I que East Mallorca quedi com una d’aquestes ficades de pota que, un pic s’han arreglat, ens fan riure un parell d’anys.
