Drogues sense rock and roll
Durant molts mesos i a primera hora del matí, compartia amb un grup d'adolescents el mateix vagó de tren. Érem sempre els mateixos passatgers i els nostres curts viatges van crear entre nosaltres una certa familiaritat estranya. Així que durant aquells trajectes vaig sentir històries divertides i algunes de ben estranyes. De totes, la més impactant era una fantasia que va compartir una de les joves amb els seus companys. Segons les seves paraules, li agradaria passar uns dies tancada en una habitació per tastar tot tipus de substàncies i que aquesta experiència fos gravada contínuament mitjançant una càmera, i després visionar el vídeo per “riure” de les bogeries que pogués fer. En una altra ocasió, la mateixa adolescent va comentar als seus companys del vagó que organitzava una festa durant la qual es tastarien “tot tipus de substàncies”. Aquest mateix grup d'adolescents, en arribar a la seva destinació i abans de dirigir-se a l'institut, passaven llargs minuts fumant en comunitat “el porro del matí”, ritual que complien cada dia. Mentrestant, jo no aturava de preguntar-me les raons que empenyien persones tan joves a esmorzar de 'fum' i tenir tantes fantasies d'atipar el seu cos i cervell de substàncies tòxiques.
Cada dia, a qualsevol hora i pertot arreu, l'olor de la marihuana és més present als nostres carrers i parcs. Aquesta olor és la part més notable de la indústria de la droga, que no atura d'enganxar i destrossar tant menors com adults. El consum massiu d'alcohol per part dels joves els caps de setmana convida també a reflexionar sobre les raons que empenyen gent tan jove a cercar la diversió submergint-se en la inconsciència i la pèrdua de control per poder gaudir d'estar junts. Inconscients, desorientats però junts, i no ens enganyem, no es tracta la rebel·lia de la joventut, sinó que es tracta d'una joventut encadenada al consum, que és una altra cosa molt diferent i greu.
L'última actuació de la policia a la finca de Son Malferit és un altre cop encertat contra aquesta indústria destructora, encara que en aquest cas també s'hi afegeix el maltractament animal. Certament, no cessen els desmantellaments de xarxes criminals dedicades a la venda de droga, però lamentablement no són suficients per frenar el consum de substàncies tòxiques per part dels més joves.
Els adolescents d'avui són el reflex de la despreocupació de la societat per una educació més responsable. Els menors d'avui estan ofegats en una terrible solitud, perquè se'ls ha delegat la llibertat d'elecció i decisió. Senzillament perquè alguns adults han decidit acomodar-se en la irresponsabilitat de no assumir el rol natural de guiar els més petits. No ens confonguem, la llibertat i la modernitat també es construeixen educant i acompanyant i aquesta és la nostra responsabilitat cap al futur.
Com va dir Eckhart Tolle: “Tota addicció comença amb dolor i acaba amb dolor”. Educar és també alleujar el dolor d’alguns somriures trencats!
Malika Kathir és filòloga
