Divulgacions pedagògiques (1921)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article del mestre Anicet Villar (Cercs, Berguedà, 1895-1980) inclòs ara fa cent anys a Badalota ( 25-IX-1921). Portada del llibre que ha publicat Andreu Suriol sobre aquest setmanari de l’Arboç (Baix Penedès). El passat dia 20 alcaldes de la comarca es van plantar davant la Generalitat per reclamar més inversió en una contrada que consideren menystinguda.

És urgent, urgentíssima, la resolució del problema dels edificis escolars. La nostra situació en aquest aspecte de la cultura es verament vergonyosa. L’amor propi del nostre poble que tant ferit se sent quan els vents de fora les fronteres ens porten l’expressió d’algun concepte per a nosaltres gens falaguer, tindrà per força de reconèixer que mentre tingui el nostre cos social taques tan denigrants com aquesta de les escoles, haurà de veure’s constantment mortificat. Gairebé no queda ja cap poble civilitzat que no tingui aquest problema resolt. Nacions petites, però amants del progrés, com Suïssa, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Noruega, Finlàndia... tenen l’orgull d’ensenyar als estrangers els formosos edificis escolars que embelleixen totes les seves poblacions grans i petites. I és que allí hi ha un factor que aquí no ha nascut encara i que per a fer-lo sortir a la vida serà precís que trenquem la malaurada creu del nostre indiferentisme. Aquest factor és l’educació, la fe en els efectes saludables de la cultura. La fe religiosa va aixecar segles endarrere magnífiques esglésies i catedrals, realitzant moltes vegades verdaders miracles econòmics. La fe en la cultura ha produït el miracle de que poblets pobres de Ics muntanyes suïsses siguin adornats per esplèndides escoles que hom fàcilment confondria amb els riallers xalets d’algun potentat. Allí amb veritable i legítim orgull anomenen a les seves escoles “els palaus de la República”, i si arribeu a seguir alguna vegada les petites poblacions d’aquell poble simpàtic i progressiu i us interessa veure les escoles, no us amoïneu preguntant per elles, fixeu-vos en l’edifici millor del poble i dirigiu-vos a ell amb la seguretat de que és la casa dels minyons. Molt poques vegades us errareu. Potser creureu que aquella petita república es una excepció al món. Doncs no, no és així. Tan contrari és que l’excepció (un xic vergonyosa, per cert) som nosaltres amb cl nostre abandonament d’aquest assumpte. Ja hem citat altres nacions que es poden comparar amb Suïssa i moltes més en podríem nomenar. Posem per exemple a França. Aquesta nació es trobava abans de l’any 1878 en una situació semblant a la nostra situació actual. No era aquesta data la més a propòsit per a esforços i sacrificis. La lluita política es desenrotllava amb passió i violència; però França reconegué la necessitat de construir edificis nous per a escoles i, enlairant-se per sobre de totes les dificultats, votà una llei posant a disposició del ministre d’Instrucció Pública seixanta milions de francs per a subvencionar als municipis i seixanta milions més a disposició dels ajuntaments en concepte de préstec. [...] França, plena de satisfacció, contempla l’obra que produí el seu entusiasme, i amb una fe fonda i santa dedica l’ànima d’avui a motllurar la de demà. [...]