El dilema d''El País' amb el Tribunal Constitucional

El TC ha tirat per terra l'estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez i intuïm que la decisió no s'ha pres seguint només arguments jurídics, sinó que la política ha contaminat el debat. Hi ha una casta judicial inequívocament conjurada a exercir la seva enorme quota de poder de manera impune (o, com a mínim, poc fiscalitzable). Els mitjans haurien d'assenyalar aquesta distorsió en les altes esferes de la magistratura, però, en la majoria de casos, resulta que ells mateixos formen part d'aquesta operació de substitució del poder. Per això em sembla rellevant el relatiu silenci d'avui d'El País. Se suposa que el diari, des de la seva sensibilitat teòricament progressista, hauria de treure foc pels queixals per la resolució del Constitucional. No és el cas. Per començar, el titular de portada és neutre: "Confinament inconstitucional". A El Punt Avui i l'ARA, per contra, es posa l'èmfasi en el fet que el Tribunal està "dividit" en aquesta qüestió ja des del títol de primera pàgina. Però el més significatiu a El País és l'absència d'opinió. Cap article d'expert. I, sobretot, cap editorial. Perquè això, esclar, suposaria assenyalar el corc d'un dels pilars que aguanta el sistema polític i jurídic de l'Estat. I que tan convenient va ser quan es va tractar d'ofegar la rebel·lió independentista.

És ben bé aquell poema de Martin Niemöller: "Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè no era comunista...". Els catalanistes van ser els primers que van venir a buscar. Després va ser Podem qui va tastar l'efecte d'una qüestió que, parafrasejant Íñigo Errejón, ya no le pillaba lejos. Ara que toca el PSOE... ¿tindran prou valentia els seus mitjans més afins per denunciar els problemes estructurals severs de la judicatura? ¿O bé seguiran mantenint el relat Matrix de la democràcia exemplar?