La Diada d'un país anomenat benestar

Avui és la Diada de Mallorca. Des de fa 792 anys els mallorquins i les mallorquines celebram la nostra data de fundació com a poble, la nostra existència com a poble.

En aquests quasi vuit segles la festa ha canviat, com ho ha fet el concepte 'nació', 'país', 'comunitat' o comsevulla que ens haguem anomenat al llarg del temps els habitants d’aquesta illa. El fet innegable és que el 31 de desembre de 1229, enmig d’un terrible conflicte bèl·lic, d’un xoc de cultures i religions, comença a caminar un poble que mutatis mutandis és el nostre.

Quin sentit té una Diada l’any 2021? Què celebram l’any 2021? Què som l’any 2021?

Una Diada és un moment de reflexionar sobre el passat i el present que compartim, de reconèixer-nos els uns als altres i sobretot de projectar-nos col·lectivament cap al futur.

Per començar, celebram que existim. Que malgrat les derrotes i humiliacions que hem patit al llarg del temps, malgrat les guerres, els càstigs, les persecucions i les dictadures, el poble mallorquí no ha renunciat ni renunciarà a la seva existència. I això és un enorme mèrit que cal vindicar: som perquè hem volgut esser, serem perquè voldrem esser.

La Diada, tanmateix, ens ha de convidar a repensar-nos: quina és i serà la identitat dels habitants de Mallorca en un món enormement globalitzat, interconnectat i interdepenent; en una illa amb un colossal creixement demogràfic; en una societat enormement plural des del punt de vista cultural, religiós o d’origen.

Per una banda, hi ha de tenir un pes importantíssim la història que heretam, la cultura mallorquina i, com la seva màxima expressió, la llengua catalana. Per això, en aquest 31 de desembre en què noves però conegudes amenaces reapareixen, cal que tornem a dir amb veu alta i clara: no farem ni una passa enrere, ans al contrari, no defallirem fins a la plena normalització del català, que és i ha de ser sentit patrimoni inalienable de totes les mallorquines i tots els mallorquins. Cal fer-hi molta més feina, perquè les persones que no són catalanoparlants d’origen sentin que el mallorquí és, també, la seva llengua i perquè se sentin cridats a participar de la seva protecció i ús. I aquí cal que s’hi impliqui tothom i amb totes les energies, i que ningú no permeti que els crits dels intolerants ens faci caure en renúncies.

Calen més esforços legislatius i normatius, i també més valentia. Calen polítiques públiques que n’incentivin l’ús, que el promoguin, el facin atractiu i necessari. Cal un gran pacte social perquè s’hi impliquin els principals agents privats. I també cal un front comú davant un Estat que es demostra sistemàticament contrari a qualsevol llengua que no sigui la castellana, l’única que de manera ja indissimulada sent com a pròpia.

Però la construcció de la identitat mallorquina del futur ha d’anar més enllà. Perquè els mecanismes de generadors d’identitat dels que voldrien fer desaparèixer el sentiment de mallorquinitat són més nombrosos i disposen de més recursos. Per tant, hem de ser més atraients.

Per començar, hem de ser més insistents en la identitat sumativa. Davant les identitats hereves de l’imperialisme, sempre excloents, rígides i úniques, hem de ser capaços de transmetre que la mallorquina és compatible amb qualsevol altra. Ningú no pot sentir el "nosaltres i els altres" que practiquen les identitats excloents. Hem de deixar clar que la gent, si vol, es pot sentir també espanyola, marroquina i/o sueca, que pot dur al canell polseres amb totes les banderes que vulgui, que pot celebrar els gols de totes les seleccions l’emocionin, però que si viu a Mallorca és mallorquina i, per tant, ha de ser compromesament partícip d’allò que ens fa ser poble.

I a més de la història, la cultura i la llengua, hem de voler que ens identifiqui la voluntat de ser millors. Que ser i sentir-se mallorquí o mallorquina vagi lligat a la democràcia, la llibertat, la igualtat, la lluita contra el canvi climàtic, la cohesió social, etc. Que aquest país es caracteritzi per una orgullosa suma de persones que lluiti i garanteixi el benestar de tota la seva gent.

I en això ens centram MÉS per Mallorca. Som nosaltres els que hem defensat amb més claredat i honestedat la millora del finançament, el factor d’insularitat, el problema de l'habitatge, la persecució de la llengua, la massificació turística, la precarietat laboral o l'escletxa cada vegada més gran que hi ha entre rics i pobres.

La Mallorca d’avui no té res a veure amb la de fa 800 anys, quan Jaume I arribà a la nostra illa, tampoc amb la de fa 100 anys, ni tan sols amb la de fa 20 anys. Hem sumat població, races i llengües. Hem passat per diversos sistemes econòmics, del camp a la indústria i sobretot al turisme. Per desgràcia alguns han sobrepassat massa límits en la cerca d’un benefici econòmic que la majoria de vegades ha estat molt poc repartit. Aquesta terra nostra necessita que la cuidem i la respectem, i a aquells que sempre criden al mal temps em permet el luxe de llançar-los una pregunta: qui voldrà venir a una illa amb temperatures de més de 45 graus i amb platges colonitzades pel ciment? Qui voldria fer-se un selfie en aquestes condicions?

Des de MÉS per Mallorca defensam un canvi de paradigma que col·loqui la protecció de la gent i el territori enmig del debat polític sempre. Aquest binomi inseparable és l'únic que pot garantir un model econòmic que perduri en els anys i no sigui una amenaça per la defensa de la natura i la biodiversitat d'aquesta terra.

D’altra banda, aquest any 2021 hem pogut reivindicar la memòria de l’aixecament de les Germanies de l’any 1521. Un exemple perfecte de com els mallorquins i les mallorquines sabem estar del costat correcte de la història, perquè a la Història en majúscules perdre no sempre és sinònim de derrota. La dignitat dels agermanats aixecant-se contra la tirania dels poderosos n'és un bon exemple. Formar part dels derrotats a la Guerra Civil també. Molts d’ells ho van pagar massa car, han hagut d’esperar 80 anys per ser reconeguts com a víctimes i els seus familiars no han pogut recuperar-ne les restes fins fa ben poc. Això és convivència i respecte. Cal recordar avui, en el dia de la nostra Diada, que les víctimes d’aquell cop d’estat només volien una Mallorca més justa i democràtica.

Mallorca avança perquè Mallorca suma ecologisme, natura i sostenibilitat, perquè només aquesta triada ens salvarà de l’extinció. Com diu la premi Nobel de la Pau, la guatemalenca Rigoberta Menchú, no és possible la humanitat si no canviam la nostra relació amb la natura. La relació de privilegi de l’immobilisme que destrueix la natura és el mateix que vol destruir la nostra identitat, condemnant-nos a tots els mallorquins independentment de la seva procedència.

Som nosaltres, els mallorquins i les mallorquines del segle XXI, els que ens oposam a la destrucció de territori, els qui defensam que estimar qui vulguis no pot ser considerat un delicte o hagi de restar drets. Som nosaltres, les agermanades del 2021, les que lluitam pel feminisme, perquè ningú quedi enrere, per garantir la justícia social, l’accés universal a una sanitat, una educació i uns serveis socials de qualitat.

 Som nosaltres, les mallorquines i els mallorquins del segle XXI, que volem que cap persona sigui condemnada per la lletra d’una cançó i que defensam el retorn del fill exiliat d’aquesta terra, en Valtònyc. Som nosaltres els que sumam per la democràcia i l’antifeixisme. Som nosaltres que ens plantam perquè l’Estat deixi de maltractar aquesta terra i la seva gent, sotmetent-la a un infrafinançament que posa en perill el nostre autogovern i per tant el nostre estat del benestar, i som els que reclamam major autogovern per poder gestionar més competències a favor de la ciutadania d’aquestes illes. Som nosaltres que treballam per a la construcció d’una Europa i d’una Mediterrània dels pobles.

Mallorca avança perquè Mallorca suma alegria, reivindicació i memòria. Perquè Mallorca som i serem nosaltres, aquest país que anomenarem, orgullosament, benestar.

Vull la veritat, la certesa, el sentit

Que la gent es crega que pot

Perdre la por, matar la culpa

No demanem res, ho volem tot

Zoo

Lluís Enric Apesteguia Ripoll

Coordinador de MÉS per Mallorca