Deshumanització en frontera
Polònia ha començat a edificar un mur físic a la frontera amb Bielorússia. Una tanca de més de cinc metres d’alçada, que costarà més de 350 milions d’euros, reforçarà el mur legal i assistencial imposat a milers de migrants amb els drets i les vides en suspens en aquestes zones boscoses encerclades per les forces de seguretat. Es calcula que encara hi ha més de 15.000 persones entre Bielorússia, Polònia, Lituània i Letònia esperant aconseguir asil a la Unió Europea. Grups de drets humans porten mesos documentant la violència, la tortura, els abusos i les temperatures glacials que hi pateixen. Molts d’aquests activistes estan oferint l’assistència que no arriba de les institucions públiques. Organitzacions com Metges Sense Fronteres han denunciat la intimidació del personal que intenta ajudar els migrants.
A mitjans de gener, el Tribunal Suprem de Polònia va condemnar la decisió de prohibir l’accés de les ONG i de mitjans de comunicació a la zona fronterera. També el defensor del poble de Lituània ha denunciat davant del Parlament el tracte inhumà dels migrants que van travessar la frontera bielorussa.
A més, els defensors dels drets humans han denunciat la situació d’alguns dels centres de detenció on s’ha reclòs milers de persones. La comissionada adjunta pels drets humans a Polònia, Hanna Machińska, explicava aquesta setmana, en una compareixença davant el comitè de llibertats civils del Parlament Europeu, la situació dramàtica de 1.500 persones, entre elles 400 menors i víctimes de tortura, que se senten tractades “pitjor que animals”. Machińska recalcava que “no parlem d’una crisi migratòria sinó d’una crisi humanitària” per a milers de migrants convençuts que l’arribada a la UE els garantia poder demanar protecció internacional. En canvi, la resposta del govern polonès ha estat multiplicar les devolucions en calent i intentar endurir els tràmits per a demandes d’asil. Machińska denuncia la falta d’ajuda humanitària, falta de suport legal i d’ajuda mèdica i psicològica sobre el terreny.
L’informe anual de Human Rights Watch també acusa la Unió Europea de connivència amb governs abusius amb l’objectiu de mantenir els migrants i els sol·licitants d’asil lluny del territori comunitari. L’organització, que critica la gran distància entre la retòrica de la UE sobre els drets humans i la seva pràctica real, posava com a exemple, precisament, la militarització i l’emergència humanitària a la frontera entre Bielorússia i Polònia, a més del retrocés de drets que hi ha hagut en altres fronteres exteriors de la UE.
Però la política continua aliena a les denúncies, com demostrava Emmanuel Macron davant l’Eurocambra, el mes passat, quan va presentar les prioritats de la presidència francesa. Macron prometia fronteres més dures, i es mostrava partidari d’accelerar les deportacions, augmentar els controls i els períodes de detenció obligatòria. Tot el que deshumanitza la UE com a espai de drets i llibertats.
