Descobertes restes de mamut a Pedralbes (1922)

De l’article de la paleontòloga Emilia Mestre a la revista D’Ací D’Allà (VI-1922). Fa cent anys de la descoberta d’ossos de mamut a Pedralbes. Troballes anteriors també a les Corts de restes d’aquesta mena d’animal ja havien permès representar-lo a mida natural en l’escultura monumental instal·lada al Parc de la Ciutadella el 1907, ara fa justament fa 115 anys.

L’escultura d’un mamut prehistòric de mida natural instal·lada en el parc de Barcelona, enfront la plaça de la Cascada, es basa en restes esquelètiques que s’havien descobert, isoladament, en diversos indrets de Catalunya: un tros de queixal a les Corts de Sarrià, en les excavacions de les coves de Can Deu; a Sant Vicens dels Horts, un tros de defensa; un altra defensa fou descoberta a Horta, al fer-se les obres del aqüeducte de Montcada; petits trossos a Arenys de Mar; en el Mas Rosell de Font-rubí, prop de Vilafranca; en la Vall de Bianya, en el Clot del Llop, Olot; a Terrassa se’n conserva una magnífica peça; i en el torrent de Can Albareda, a Sant Feliu de Llobregat. Tals troballes s’han donat a conèixer al món científic pels geòlegs. Tots els exemplars foren revisats per Mr. Harlé; i el Dr. Bataller ha sintetitzat totes les dades en sa obra sobre els Mamífers fòssils de Catalunya. La troballa objecte d’aquest article és veritablement extraordinària. S’ha fet a Pedralbes. A l’entrar a l’avinguda Pearson, tocant quasi als jardins de les monges del vell Monestir, és on hi ha la finca del senyor Jaume Balet. És el lloc on fent-s’hi treballs de captació d’aigües es descobriren restes esquelètiques d’un gran animal. Al practicar-se un pou, en cerca d’aigua, es trobaren les primeres restes a 8,50 metres de profunditat. Però per assolir el descobriment complet de les restes posteriorment s’ha construït, a l’ensems, al S., un nou pou a uns 7 metres de distància de l’anterior, i d’un diàmetre major, també fins als 9 metres de fondària, i amb galeria per la qual s’ha comunicat amb el pou primer, fins a trobar el nivell dels ossos. Ens adonàrem de seguida que es tractava d’un gros mamífer fòssil, dels anomenats antediluvians, no podent-se, però, desxifrar de moment a quin animal podien pertànyer. A l’anar descobrint nous ossos, la cosa se’ns feu interessantíssima per a tots, i en particular al propietari, qui no ha regatejat gens ni mica facilitar-nos tot el necessari, deixant del tot la construcció del pou origen del descobriment per dedicar-se per complert al nou pou amb el desig de veure estesa tota l’ossamenta tan àvidament cercada. Amb galeries que s’han anat fent s’ha unificat l’excavació al nivell d’on s’havia trencat l’ossamenta primera, construint-se una petita mina amb diferents grutes, rodejant tots els ossos. Al principi restaren en descobert qualques peces, totes revoltes i cobertes d’una capa de tosca molt dura, que anàrem traient amb tota cura per no malmetre-les. Així és com es deixen en descobert els ossos, tots ells d’unes dimensions extraordinàries, totes superiors a les de l’elefant actual. Fins ara hem pogut deixar netes moltes peces notables: un fèmur de 1,25 metres, els dos húmers tot recargolats, la barra inferior amb els seus queixals, moltes costelles i vèrtebres. Resten encara ignorades, presoneres entre la terra, el crani i les defenses, que son les de més vàlua científica i de major efecte. [...]