Des de la serenor d’Auschwitz
Com si la història hagués volgut sortir al rescat, aquests dies s’ha celebrat el 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz per l’Exèrcit Roig, i antics presoners supervivents ens han alertat de l’auge de l’antisemitisme i dels enemics de la democràcia al món, referint-se, en aquest cas, a l’extrema dreta. Pot ser que uns i altres estiguin mesclats o, àdhuc, siguin els mateixos.
A Alemanya, la relació entre el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) i els neonazis és un tema controvertit i àmpliament debatut. Encara que aquest partit oficialment es distanciés de certs sectors dins de l’AfD, estan directament relacionats amb els neonazis. A França, en el passat, va existir una relació entre els antics sectors col·laboracionistes del règim de Vichy, obertament antisemites, i els orígens del Front Nacional (FN), antecessor de l’actual Reagrupament Nacional. Per la seva part, els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni són els hereus directes dels neofeixistes del Moviment Social Italià. I el Fidesz hongarès, el partit d’ultradreta de Viktor Orbán, reiterades vegades ha estat acusat d’antisemita per organitzacions jueves i observadors internacionals. És de rabiosa actualitat que tots ells varen ser convidats destacats i exclusius a la presa de possessió del nou president nord-americà.
Si un busca l’antisemitisme estructural i d’arrels històriques constatables, sens dubte, ho trobarà fàcilment entre els àmbits socials i de persones que es senten representats per aquests partits i altres de similars de distints països. La novetat és que la majoria d’aquests partits els dona suport, de manera pública i oberta, el proto-milionari aliat de Trump, Elon Musk, a través de la seva xarxa X. Una ingerència en assumptes de política interna èticament reprovable i repugnant. Al respecte, crida l’atenció la preocupació nul·la als Estats Units pel fet, en comparació del soroll que va provocar la suposada ingerència russa a les eleccions del 2016. Ingerències i cop d’estat, és un art en què els americans en són mestres. Groenlàndia, Panamà, Canadà, Palestina... per ventura estiguem davant del revifament de la doctrina Monroe, versió 5.0 (universal) d’America First.
La xenofòbia de tots aquests grups i personatges és més que evident i reconeguda, no està en discussió. Antisemitisme i extrema dreta. Des del més profund respecte a Auschwitz i a la sincera interpel·lació que en fan els supervivents, no es pot obviar que xenofòbia i antisemitisme coincideixen a ser l’expressió d’un sentiment d’odi a grups i persones simplement per ser diferents, per raons culturals, ètniques o religioses. Incidir en aquesta comparació no és casual, ni gratuït, perquè la tesi inicial és que són el mateix o, com a mínim, estan mesclats. Dir que Donald Trump i Elon Musk, que ell mateix es considera un “jueu aspiracional”, són antisemites no és creïble, quan estan armant l’estat d’Israel. Però, no obstant això, donen suport obertament als més probables hereus de l’antisemitisme i els conviden a la festa country d’inauguració del mandat.
Washington no paga traïdors, els acull al seu bressol. Odiar la natura, odiar els jueus, odiar els àrabs, odiar els negres, odiar les dones, és igual, tant fa, l’important és odiar. És la internacional de la hipocresia dels sentiments perversos. El nou entramat ultraconservador segurament no es distingeix per la solidesa dels seus principis, sinó, més aviat, per ignorar les seves contradiccions. Exageració? No, tant és així que el nen simpàtic de Silicon Valley, Mark Zuckerberg, per estar a la seva altura i alinear-se amb els guanyadors, el primer que fa és eliminar els verificadors de continguts independents de les seves xarxes socials. Que la veritat no valgui per defensar uns interessos i sigui substituïda per l’odi, no deixa de ser un presagi que els errors del passat poden tornar-se a repetir.
Efectivament, els que abracen o dormen amb antisemites acusen d’antisemitisme. Per això serveix no defensar la veritat. S’acusa del que no és cert per amagar el genocidi en contra dels palestins, perpetrat per l’estat d’Israel a Gaza i Cisjordània. Qui no diu amén al militarisme expansionista israelià és considerat antisemita. Mentrestant, Trump el primer que fa és retirar la suspensió de l’enviament de bombes pesades a Israel i plantejar l’expulsió a Egipte i Jordània d’un milió i mig de gazians, el 75% de la població de la franja. Una solució absurda, inhumana i fracassada, que ja van intentar els britànics en el moment de la independència de l’estat d’Israel. Trump no és imaginatiu, ni aplicant la tortura.
La resposta més contundent a l’agressió ha estat la tornada massiva de palestins al nord de Gaza, més de 200.000 persones en les primeres dues hores. Imatges de rius de gent caminant entre paisatges de craters calcinats per les bombes i enderrocs per tot arreu, sepultura de cadàvers no recuperats, en el que és la seva terra i van ser les seves cases, de les quals ara pretenen tornar-los a expulsar. Un retorn ple de dramatisme, però, també, de coratge i bellesa, que ens hauria de fer pensar que si el missatge dels supervivents d’Auschwitz no era un no rotund a la barbàrie sense distincions i un rebuig a l’odi com la pitjor de les vileses de la condició humana.
