Qui i per què defineix l’art
És impossible bastir un mètode acceptable per fer el diagnòstic de l’estat de l’art en el moment actual –o en qualsevol altre moment–: afortunadament, és clar, perquè disposar d’aquest mètode implicaria el previ anorreament d’allò que és insondable i físicament inaprehensible en l’obra d’art. Sense aquest component viu, atribuir qualitat artística a una pintura, a una escultura, és una temeritat.
Les èpoques de l’art no competeixen entre si, ni les obres, ni els seus autors. Si sabem viure amb aquesta realitat, ens estalviarem molts de mals de cap per no res. Però la nostra espècie no es resigna a viure cada obra pel seu batec artístic, independentment del currículum de l’autor, del darrer preu assolit, del museu que l’encobeeix o dels elogis del guru de moda.
No sabem quins valors artístics se’ns transmeten per un determinat artista desconegut fins que el mercat el defineix com a artista i els preus assolits en les transaccions de les seves obres ens permeten comparar-los amb els de les obres d’altres artistes. El diner és la guia definitiva, la més respectada pels qui sostenen econòmicament el món de l’art. Com no pot sorprendre ningú, aquesta guia es vincula a la marxa general de l’economia i al progrés de la humanitat. Aquest mètode és una barca que es llança continuadament contra els esculls, vol dir això que s’estavella contra la realitat: l’any passat no va ser un bon any en termes de progrés de la humanitat, i, això no obstant, segons la gent que du els comptes d’aquests afers, va ser un any de bonança colossal, ja que Sothebys va vendre per 6.450 milions d’euros (la major xifra de la seva història, 277 anys) i Christie’s, per 6.270 milions, superant totes els arqueigs del seu currículum. Val a dir que només un 1 % de la població, que ha assolit més poder durant la pandèmia, es pot acostar a aquests mercats amb possibilitats de firar-hi.
Museus i facultats d’història de l’art donen cobertura institucional al mercat com a autoritat en la definició i la valoració de l’art. Alhora, no dediquen ni un instant a estudiar un dibuixet d’un pintor de províncies que, penjat amb una vasa humil en una paret de la saleta, ens dirà cada dia alguna cosa nova, que ens alterarà per un instant el ritme del cor.
Guillem Frontera és escriptor
