Poc després de l’aprovació del matrimoni igualitari, vaig assistir a un sopar on tractàrem el tema. L’ampliació de drets em semblava un acte de justícia, a més d’una obvietat. Una companya de feina va lliscar que ella preferiria tenir un fill drogoaddicte abans que un homosexual. Ens vàrem quedar petrificats. Si li haguessin donat un puro i una copa de Soberano, hauria estat capaç de dir (gratant-se els ous que no tenia): “Millor un fill jonqui que un marieta”. Al meu cap va sonar així, només que ella no era Torrente. I només tenia 30 anys. Un altre conservador va posar en dubte l’adopció en parelles homosexuals sota l’argument que, és clar, com podien dos homes criar un fill. Doncs igual que una mare soltera o els tutors d’un nin orfe, per exemple.
La Torrente d’aquesta història –amb un odi de classe tal que s’avergonyia d’un pare carnisser i presentava la gent amb cognom només si eren de classe alta– va apuntalar la idea amb l’argument que es burlarien dels nins adoptats a l’escola. El seu home, l’advocat del qual ella s’enorgullia, va assentir.
Per sort, en aquesta taula érem majoria els que rebatíem barbaritats i estàvem disposats a fer més renou. He recordat aquesta anècdota perquè, vint anys després, és notícia que un professor d’un institut d’Andratx ha rebut atacs homòfobs per part d’un grup d’alumnes. Ens queda molt per fer si encara un professional és assenyalat per la seva orientació sexual. Vull creure que dues dècades de visibilització i avanç social –no oblidem les manifestacions del PP i l’Església amb pancarta contra la llei– han convertit fets com aquests en un reducte que una majoria censura. Educar en la diversitat –no és tolerància perquè no hi ha res a tolerar– hauria de començar des de casa i sí, continuar a les escoles.
No es tracta d’adoctrinament ni d’imposar màfies LGTBI, com proclamen els discursos d’odi de la ultradreta, sinó de convivència i, sobretot, de respecte. I que no vingui cap pare a dir que ningú ha de saber amb qui es fica al llit el docent. Que es limitin a pensar si qualsevol dels seus arguments seria vàlid per a un professor heterosexual, que, obertament, pot fer un comentari sobre la seva parella si sorgeix de manera natural. Tant de bo Torrente fos només un personatge satíric de ficció. I no tingués rèpliques reals de 15 anys. Ni de pares d’adolescents.
