La polèmica que s’ha aixecat davant la possibilitat que les televisions públiques dels territoris de parla catalana puguin compartir doblatge demostra que qualque cosa hem fet molt malament amb la nostra llengua. No ve d’ara, sinó de bastant enrere, però sí que és cert que és d’uns anys ençà que en vivim les conseqüències, de la desfeta provocada.
S’esmicola la cultura, cosa del tot absurda i contraproduent, a força de negar la riquesa d’una llengua que, ni més ni manco que la majoria de llengües, és una sola dins la seva varietat territorial. Allò que ningú no qüestiona amb el castellà o amb l’anglès esdevé problema amb el català. I amb aquest mort, l’enterram.
És simptomàtic. Avui els responsables dels mitjans de comunicació públics dels Països Catalans passen pena per la impopularitat que pot suposar als respectius territoris fer un doblatge únic i divers. I això, en bona mesura, és perquè els nuclis de població més nombrosos -Barcelona, respecte de tota la resta; Palma, respecte de la Part Forana de Mallorca i de les altres illes; València, amb relació als parlants de qualsevol altre indret del País Valencià- imposen un centralisme que no només nega la diversitat de la llengua pròpia, sinó que sovint prefereix la ingerència de llengües dominants -castellà, anglès- a valorar les particularitats del poble del costat. És provocat. Allò que és una oportunitat, de tornar a la normalitat natural, es percep com un perill.
Ho arrossegam de temps enrere. Diguem-ne falta de coneixement del territori lingüístic, diguem-ne manca de costum, diguem-ne estupidesa. L’existència d’un estàndard, que hi ha de ser, no ha de suposar en cap cas la negació de les varietats. Amb naturalitat i comprensió mútua, la llengua s’ha de manifestar tan rica i tan diversa com és. Ens convé. Perquè, si no, allò que feim ara mateix és seguir, fil per randa, el guió establert pels gonelles i per tots aquells que, per motius estrictament polítics, s’han inventat les barreres lingüístiques. I no ho han fet, precisament, per respecte a la diversitat, sinó per allò tan previsible i tan efectiu del divideix i guanyaràs.
