Els veïns duen als tribunals l’Ajuntament de Manacor per autoritzar un club de platja a Cala Mendia

ManacorDavid contra Goliat o com organitzar-se des de l’acció ciutadana contra una construcció que els veïns consideren una nova agressió al paisatge costaner manacorí. “Si el pont de Portocristo va arribar a caure per una llicència mal donada, això potser també”, diu Miquel Àngel Riera, el veí de la platja de Cala Mendia que encapçala una demanda conjunta contra la construcció d’un club de platja per a gairebé 300 usuaris, que fa uns mesos va començar a créixer per sorpresa davant la seva terrassa.

Els veïns, que han interposat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Manacor, sostenen que la llicència contradiu les normes urbanístiques aplicables i alerten d’un impacte elevat sobre l’entorn, el trànsit i la convivència.

Els primers moviments al solar els varen detectar fa aproximadament dos anys. Tot i el típic cartell fluorescent d’'Es ven', el terreny havia estat sense construir. “La Sala sempre ens havia dit que tenia una edificabilitat molt baixa i una reculada important, i que no era atractiu per edificar-hi”. Les possibilitats eren tan restrictives que, segons explica, la inversió no compensava. “Per això ens ha sorprès tant que ara l’Ajuntament hagi concedit una llicència per una cosa així d’impactant”.

La llicència d’activitat preveu 61 places interiors i 223 d’exteriors, amb un gran espai a l’aire lliure amb piscines i, segons expliquen els afectats, possibilitat de música, copes i ball. “La massificació, el renou i l’impacte visual a una zona ja tan tensionada com Cala Mendia serà impressionant”, explica Riera, que afirma que l’accés a la zona i la situació d’aparcament fa anys que col·lapsen l’indret durant els mesos d’estiu i fins ben entrat l'octubre. “Calcula que una instal·lació per a gairebé 300 usuaris podria implicar, com a mínim, uns 150 cotxes de clients, a més dels vehicles dels treballadors”.

A més dels renous i els problemes de convivència, els veïns auguren una pèrdua de valor de les propietats, propiciada pel gran impacte visual que la construcció ja té, sobretot a peu de platja. Són unes obres grans i visibles, en un entorn amb una activitat constructiva intensa: a Cala Mendia també s’amplia un hotel al mateix carrer i la urbanització del complex turístic de Punta Reina. A això s’afegeix la posada a la venda de 159 xalets adossats damunt la torrentera de l’Estany d’en Mas, tan sols uns centenars de metres més enllà.

“Som advocat, encara que no especialitzat en qüestions urbanístiques, però consider contradictori permetre una instal·lació així mentre es retiren xibius de platja i es parla de limitar la massificació. Per això també m’agradarà veure com la defensa argumenta que la llicència està ben donada. Tenim un màxim respecte a la Justícia, per això acatarem la decisió, però se’ns fa sospitós”.

De fet, els veïns demandants han recorregut a un misser especialista i a un arquitecte per revisar tota la documentació disponible. Segons expliquen, tots dos han detectat presumptes irregularitats en la base urbanística emprada per concedir la llicència. “Amb el Pla General vigent [aprovat a final del 2021] aquest club de platja no s’hauria pogut construir, perquè la zona tan sols admet ús residencial. La llei també diu que, mentre els plans generals són a exposició pública, com era el cas, s’ha d’aplicar la normativa més restrictiva a l’hora de concedir una llicència… i tampoc ha estat així”, critica Riera.

Segons el relat dels afectats, el projecte del club de platja de Cala Mendia, presentat per una promotora eivissenca, es va tramitar durant un període breu en què tornaren a estar vigents les normes subsidiàries, abans de l’aprovació del planejament definitiu de Manacor. “Aprofitaren aquell moment per sol·licitar i obtenir la llicència municipal”.

L’article 167 i la definició de local obert

La demanda presentada pels veïns es basa sobretot en l’article 167 de les normes subsidiàries aplicables en aquell moment a la zona. Segons exposen els demandants, l’article admet l’ús públic en totes les categories i situacions, excepte en locals oberts. Els afectats sostenen que un club de platja és, per definició, un espai obert. “El projecte estipula que hi haurà 223 places exteriors i 61 d'interiors, i és clar que totes aquestes vidrieres que ara instal·len després s’obriran completament, així que només els banys i les cuines quedarien tancats”.

L’Ajuntament i el promotor defensen que les normes subsidiàries dels anys 80 —que, segons el relat dels afectats, tornaren a entrar en vigor durant l’exposició pública del nou planejament, l’any 2021— no definien exactament què era un local obert o tancat. “Em sorprendria molt que una sentència qualificàs un club de platja com a local tancat”, afirma Riera.

Dubtes sobre la concessió i precedents

Riera qüestiona que els tècnics municipals no detectassin l’article 167 ni la possible incompatibilitat del projecte. Tampoc comprèn que, segons va explicar l’Ajuntament en una reunió amb els afectats, la llicència requerís moltes reunions abans d’autoritzar-se. Per a ell, aquestes reunions apunten que hi havia dubtes sobre l’operació: “Una llicència clara no necessita tantes deliberacions”.

“Tots coneixem precedents de llicències a Mallorca que han hagut de ser anul·lades després als tribunals”. Riera cita el polèmic pont de Portocristo, que va haver de ser enderrocat per incompliment de la normativa el 2011, després de només set anys. “Si va caure el pont, que a més era de promoció pública, bé pot caure aquest edifici”.

“A Cala Mendia hi ha construccions que avui serien impossibles de fer per l’existència d’una franja verda i per les reculades respecte de la platja que estipula el mateix Ajuntament de Manacor”, diu Miquel Àngel Riera des del seu balcó, des d’on ja no pot veure la platja per mor de l’estructura de l’ascensor projectat pel club per baixar a les terrasses del nou establiment.

Abans de presentar la demanda, els veïns varen demanar a l’Ajuntament la revisió administrativa de la llicència, “però no rebérem cap resposta”. Era l’oportunitat perquè el Consistori revisàs l’autorització abans d’arribar als tribunals. Davant el silenci municipal, afirma Riera, no els va quedar més remei que acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa.

“Encara no hi ha data fixada per al judici. Però ben segur que la part que perdi recorrerà davant el Tribunal Superior de Justícia”. Riera calcula que les obres poden estar acabades d’aquí a tres, quatre o cinc mesos. “Amb els recursos, el litigi podria allargar-se quatre o cinc anys. Durant tot aquest període, els veïns haurem de conviure amb la instal·lació i les molèsties”.

Si els tribunals acabassin anul·lant la llicència i ordenassin enderrocar l’obra, “aleshores el promotor podria reclamar danys i perjudicis a l’Ajuntament, cosa que repercutiria finalment sobre tots els manacorins”, conclou Riera mentre mira des de la platja el panorama d’unes obres que avancen ràpidament. Els obrers han tapat amb teles el gran grafit de lletres vermelles contra la construcció i la massificació fet només uns dies abans.

L’Ajuntament de Manacor sosté que no hi pot fer res. El fins ara batle, Miquel Oliver, apuntava la setmana passada que la llicència del projecte havia seguit tots els procediments legals i que no es podia actuar d’una altra manera. En una reunió recent dels afectats amb la regidora d’Urbanisme, Núria Hinojosa, i el tècnic de l’àrea, Pedro Puche, els responsables municipals “varen ser atents i varen dir que els sabia greu, però tampoc no donaren més solucions”, segons explica Riera.