27/06/2022

Els cossos i les guerres de poder

3 min
Protesta davant del Tribunal Suprem per l'anul·lació del dret federal a l'avortament.

Poder. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit emparar la crueltat contra les dones, legislar en favor de les desigualtats de drets i penalitzar a consciència la pobresa. El dret a l’avortament ha quedat ja pràcticament eliminat en almenys una desena d’estats dels Estats Units . Però seran les dones amb ingressos més baixos, que ja tenien pitjors nivells d’accés als serveis de salut –inclosa la contracepció–, o que no podran permetre’s viatjar a altres estats on l’avortament seguirà sent legal, les que més en patiran les conseqüències.

“Hi ha llibertats que no es poden decidir a partir del resultat a les urnes, hi ha llibertats que són fonamentals i que, per tant, no haurien de ser diferents a Louisiana o a Nova York”, deia aquests dies Dahlia Lithwick, experta en temes judicials al setmanari nord-americà Slate. Però la decisió del Suprem va molt més enllà de la derogació del dret de l’avortament. És el resultat de la manipulació institucional i l’afebliment de la llei. Imposa un canvi constitucional que no només “retalla els drets de les dones, i el seu estatus com a ciutadanes lliures i iguals”, com deia el vot particular dels tres jutges que es van oposar a la decisió, sinó que, sobretot, és una demostració del poder il·limitat de la majoria conservadora que en té el control. Per això, la senadora demòcrata Elisabeth Warren posava en qüestió la legitimitat del Suprem; d’una judicatura retrògrada que imposa la seva visió del món en contra del que volen la majoria de dones dels Estats Units.

Drets. Els cossos són camps de batalla. Hi ha un conservadorisme ultra que ha decidit prendre el cos de la dona com a ostatge per a una imposició ideològica que atempta contra els drets més íntims, des de la salut fins als “embarassos forçats”, com denunciava Alexandria Ocasio-Cortez. Autoritarisme sexual. La violència contra la dona és una arma política i bèl·lica, com ho tornen a demostrar les violacions denunciades a Ucraïna. Brutalitat exercida sobre el cos de l’altre, d’aquell a qui se li nega la condició d’igual. Com els cossos dels migrants amuntegats a Nador, símbol de la deshumanització de les democràcies occidentals i de les polítiques de repressió; moneda de canvi d’interessos geopolítics, blindats a través de la vulneració sistemàtica dels drets humans.

Geopolítica. La polarització, la inflació i la pèrdua d’hegemonia nord-americana afebleixen l’administració Biden, i alimenten la retòrica d’un Occident en declivi. Les democràcies s’afebleixen, mentre la por a les conseqüències d’una guerra llarga a Ucraïna incrementa encara més els temors governamentals a la desestabilització i al retorn de la protesta a escala global.

El món està reunit, aquests dies, per parlar de seguretat col·lectiva. En qüestió d’una setmana, s’hauran concentrat les cimeres del G-7, l’OTAN , la Unió Europea i els BRICS –Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica, països que no han sancionat Moscou per la invasió d’Ucraïna, i que la setmana passada es van reunir convidats per Xi Jinping.

El món es rearma . Les potències occidentals anuncien nous paquets de sancions per mantenir la pressió sobre Vladímir Putin, i l’Aliança Atlàntica podria decidir estendre el seu paraigua fins a Ceuta i Melilla en pro de “la sobirania i la integritat territorial”. Més militarització per a una frontera on es deixa morir els més febles i se n’enterren ràpidament els cossos per fer desaparèixer responsabilitats.

stats