Continuar amb el problema

Hi ha dies en què costa opinar. Tot sembla menor. La realitat en què s’ha convertit el món és complexa, obscura, sòrdida i molt violenta, i no només a Ucraïna. Aquí, mentrestant, la vida sembla continuar, i dic sembla perquè a voltes sembla ja només una escenificació dins un sense sentit angoixant i descoratjador. Però cal continuar. No n’hi ha d'altra. Just dimecres, més de 50 persones es comprometien en el Parlament de les Illes Balears amb una proposta, llançada després de més de dos anys de generar espais de reflexió i pensament col·lectius, travessats i interpel·lats per una pandèmia. Amb la necessitat de no perdre les ganes de continuar enfocant cap a futurs possibles. Així va començar a gestar-se el que avui ja és una proposta d’Iniciativa Legislativa Popular que planteja, per primera vegada a tot l’estat espanyol, que garantir la possibilitat de futurs dignes sigui obligatori per llei: la Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears. Amb aquest acte formal al Parlament, dimecres s’encetaven quatre mesos de campanya per recollir les signatures necessàries –més de 7.500– perquè aquesta proposta de llei pugui ser debatuda al ple del Parlament de les Illes Balears.

Just l’endemà, despertàvem amb la notícia de la invasió russa a Ucraïna, i els futurs que generen esperança semblà que tornaven a esvair-se de cop. La realitat geopolítica és complexa i perversa, i no seré jo que m’atreveixi a fer-ne una anàlisi ara mateix. Però em qued amb les paraules que el company de l’Observatori del Deute de la Globalització, Alfons Pérez, va dir a propòsit d’una entrevista al programa de ràdio 'Vida Verda' amb la periodista Pilar Sampietro: "El col·lapse no és la fi del món. És un procés de pèrdua de complexitat. En un context de col·lapse, entrem en un punt de no retorn, on la societat que esdevindrà serà diferent". I en això hi veig, precisament, l’esperança: en la pèrdua de complexitat. Les respostes i l’adaptació als canvis que s’estan produint –com a conseqüència dels límits d’una economia que implica un conflicte directe contra la vida– significaran, necessàriament, un retorn a la simplicitat, a la proximitat, a la relocalització, al reconeixement de la vulnerabilitat, a l’acceptació de la interdependència, als processos simbiòtics, a la cooperació, a l’acceptació de límits, a la col·lectivització, a la cura dels béns comuns i a la reconceptualització de l’essencial.

Cal ser capaços de destramar les arquitectures intrincades dels falsos relats que sostenen avui algunes esperances. Cal veure i treure a la llum els vertaders objectius, les vertaderes motivacions. En tots els àmbits: tant des de com ens conten els conflictes fins a com ens enlluernen amb falses solucions tecnològiques, com es generen discursos que coopten conceptes propis de les lluites i reivindicacions socials, algunes d'històriques, per legitimar noves envestides per a nous fluxos i interessos de mercat, i també com s’articulen estructures de finançament críptiques que sostenen rentats de cara ecològics i socials per despistar el poder de les masses crítiques que podrien vertaderament rompre les realitats fictícies en què alguns pocs han aconseguit convertir el món ("La gent no s’adona del poder que té...", que deia Joan Brossa i canta Maria Arnal).

Davant tanta complexitat, el retorn a la simplicitat és un deure, i gairebé l’únic camí. D’aquí el lema senzill de la campanya que acompanyarà el procés de la Iniciativa Legislativa Popular: 'Avui per demà'. Des de la simplicitat de saber que l’únic que pretenem -i és el tot ara mateix- és, des de baix i col·lectivament, reclamar les accions i respostes polítiques i socials necessàries per garantir futurs en un món ple d’incerteses. Senzill no vol dir conegut. Probablement els temps d’incertesa que vivim requeriran de molta creativitat per generar escenaris que se’ns poden fer rars per desconeguts, però que seran sens dubte els camins necessaris. Res del que hem conegut fins ara ens donarà les solucions a l'atzucac en què hem convertit la modernitat. Com apunta la reconeguda biològa i teòrica ecofeminista Dona Haraway en el seu darrer llibre, 'Seguir con el problema. Generar parenteso en el Chthuluceno', publicat a l’Estat per l’editorial Consomni, cal continuar amb el problema de viure i morir junts en una terra ferida, però això, sens dubte, generarà un tipus de pensament nou que atorgarà els mitjans per construir futurs més vivibles. Avui per demà, ara o mai, calen respostes, ecotopies possibles, que ens arrenquin de la paràlisi que massa sovint ens provoquen la perplexitat, la desesperança i la indiferència. Continuam. 'Avui per demà'. On hem de signar? Suma-t’hi.

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB