Cinquanta anys d’emergència climàtica
Sabeu el tòpic aquell que ens deien des de ben petits "fes-ho bé, que no has de perdre la raó"? Doncs ja no ens val. O almanco a aquesta idea han arribat diversos grups de científics i experts en la lluita contra el canvi climàtic a l'hora de valorar com a necessàries actuacions ciutadanes de protesta –i fins i tot contra certes lleis– per tal de continuar informant i alarmant sobre l'emergència climàtica.
El primer informe de l'IPCC, responsable d'avaluar i informar sobre el canvi climàtic i la recerca en el sector, es va publicar fa més de trenta anys. Mentrestant, la comunitat científica no ha deixat d'intentar posar sobre la taula el risc associat a l'increment de la temperatura al nostre planeta. Ho hem tocat de primera mà aquest estiu. Així i tot, les emissions de CO2 a l'atmosfera terrestre han augmentat més d'un 60% en aquestes últimes tres dècades. De fet, aquesta setmana passada s'ha complert el cinquantè aniversari del que es considera el primer gran article que informava sobre la contribució dels humans en un futur canvi climàtic. Mig segle!
El 1972, el meteoròleg John Sawyer escrivia el següent a la revista ‘Nature’: “Tot i la gran massa que representa l'atmosfera [terrestre] i els diversos tipus d'energies implicades en els sistemes meteorològics que produeixen el nostre clima, [l'impacte de l'activitat humana] s'aproxima a tals nivells que no pot ser ignorat com a possible contribuïdor al clima i al canvi climàtic". Sawyer apuntava la revolució industrial com a catalitzador d'aquests increments de les emissions de CO2 a l'atmosfera –que ell i diversos col·legues ja estudiaven– i proposà una primera versió de la ja famosa corba de Keeling –Keeling Curve, que indica la concentració de CO2 diària a l'atmosfera terrestre–.
No és la primera vegada que els experts dels camps d'estudi relacionats amb el canvi climàtic expressen el seu malestar i neguit. Fa un any sabíem que diversos autors de l'últim informe sobre l'emergència climàtica es mostraven desconfiats i amb alts nivells d'ansietat davant la situació actual i el futur que ens espera. Com sabem, a la cimera de París del 2015 per la lluita contra el canvi climàtic s'acordà la reducció d'emissions a l'atmosfera per tal de frenar l'increment de la temperatura més enllà dels 2° Celsius. Doncs bé, més d'un 40% dels científics de l'IPCC enquestats desconfiaven de la voluntat i capacitat de la societat civil i la classe política per fer front a aquesta mesura i apostaven per un increment de fins a 3° cap a final de segle.
Donada aquesta situació, molts científics es demanen si el contracte social entre la ciència i la societat civil –sobretot la classe política– encara és vigent o si, per contra, està del tot trencat i si opcions com la desobediència civil i les protestes ciutadanes són necessàries o, fins i tot, èticament obligatòries. Un dels punts importants que citaven els experts era la manca d'acció institucional i política deguda a lluites de poder amb components d'interès econòmic, militar i geopolític dels diferents estats, i es demanaven com aquests interessos es podrien sobrepassar per part de la societat civil. Esperem no necessitar cinquanta anys més per respondre la qüestió.
Sebastià Franch és científic
