President d’EticentreS’està vessant molta tinta sobre el dia després del covid-19. El coronavirus passarà i, quan ens hàgim despertat, el món no serà el mateix. Des del 2003 a Eticentre treballam l’ètica empresarial. Per això hem acumulat reflexions fruit de l’experiència desenvolupada durant aquests anys i que ara, més que mai, volem compartir.
És obvi que l’economia i els doblers s’han convertit en l’eix principal de la nostra vida quotidiana, segrestant i amagant en molts casos el veritable sentit que té. És necessari recuperar l’ésser humà com a centre i entendre que els doblers són un mer instrument, no un objectiu en si mateix.
L’escenari que ens hem muntat fins ara és un món en què tots anam aviat per no arribar enlloc, un món on la gent simplement s’hi està, més que ser-hi, on uns pocs acumulam i consumim més d’allò desitjable, mentre que a d’altres els manca allò indispensable. Un planeta que se’ns ha quedat més petit que mai.
Posant els doblers per damunt de tot se’ns ha induït al culte al consumisme, a l’exaltació de l’estupidesa. Hem fonamentat l’arrogància de la mediocritat. Hem esperonat la mala educació. S’ha donat credibilitat a la incultura. S’ha ignorat la prudència. S’ha exaltat l’ostentació a uns nivells de provocació. S’han idolatrat personatges infames, ignorant col·lectius essencials als quals cal tornar la dignitat.
Se’ns venia, com a referent i paradigma d’èxit a imitar, el model de domiciliar l’empresa a un paradís fiscal, de deslocalitzar la fabricació a països on la mà d’obra i els drets estan a sota terra, per després vendre els productes on el marge pugui ser més gran. Tot això en nom de la llibertat, del lliure comerç i de la prosperitat, debilitant el nostre teixit productiu, perdent les nostres capacitats i enfortint altres països. Augmentant la nostra dependència exterior a uns nivells extrems i preocupants. I d’aquesta manera ens estam carregant el planeta, com si la vida no tingués relació amb la natura i li haguéssim declarat la guerra.
Per això l’òptica a curt termini i la cultura de la immediatesa s’han de substituir per una visió àmplia a llarg termini, amb criteris que han d’anar més enllà de la sostenibilitat. Avui és necessari i urgent establir estratègies de regeneració i crear nous espais d’emprenedoria, per dotar-nos de més resiliència.
La posició exclusiva de guanyar doblers ha de donar lloc a la de general riquesa, que s’ha de traduir en més benestar social. Això no implica que haguem d’abandonar les receptes econòmiques adequades i abaixar la guàrdia en la cerca de solucions, sinó que s’haurà d’obrir el pas a nous models: des d’incorporar un propòsit noble fins a models regeneratius, l’ecoeficiència, la cooperació, el disseny intel·ligent, la biomímesi, la gestió del talent, el capitalisme inclusiu, la feina en clústers (grups) de treball en xarxa, la tecnologia apropiada, la permacultura, la cultura del llarg termini i de l’esforç; incrementar la resiliència per dependre manco dels mercats externs, fins a rompre la dicotomia oci-feina, per gaudir del treball i entrar en un cercle virtuós.
Zubirí deia: "Els valors són els que ens permeten condicionar el món per fer-lo habitable". Avui més que mai es fa necessari treballar amb valors, recuperar l’ètica, la responsabilitat que, com l’amor, no es poden mesurar ni comptar en auditories, ni imposar per decret. Simplement se senten; es duen dins, i impregnen qualsevol acció, perquè hi ha coses que un, des de la consciència, sap que les ha de fer amb independència de guanyar o perdre, que les hi reconeguin o no, perquè és en l’acte en si mateix on radica la recompensa.
La feina és àrdua i difícil, les arenes es mouen, la incertesa serà la nostra companya i no hi ha receptes fixes i fiables. Quan ja ens havíem après les respostes, la vida ens ha canviat les preguntes. Però si el nostre esperit està alt, estarem sempre en la millor disposició per enfrontar-nos a allò que el futur ens depari, i per fer-ho amb la millor garantia d’èxit.
Per tot això, des d’Eticentre treballam per aportar eines, per construir nous models de gestió, millorar la sostenibilitat i, sobretot, donar suport ètic a tots els agents econòmics que s’identifiquin amb una visió responsable i transparent de l’empresa.
Finalment, fem una crida al coratge del nostre teixit empresarial: Del seu esforç, dedicació i esperit emprenedor han de sorgir les bases per adreçar un nou model de benestar a favor de tota la societat. Siguem proactius i vestim-nos de valentia i entusiasme per afrontar el futur, amb la certesa que entre tots farem un món millor.
