09/03/2022

Cartes d’un rei a ell mateix

2 min

Al final resulta que l’epístola del rei d’Espanya Joan Carles al seu fill, el també rei d’Espanya Felip , fou redactada des del palau mateix de la Zarzuela. O sigui, que la Corona espanyola s’escriu (i s’envia) cartes a ella mateixa per dir-se que el rei Joan Carles romandrà a Abu Dhabi, tot i que es reserva el dret d’efectuar “visites freqüents” a Espanya, com si Espanya hagués acabat per convertir-se en una de les seves amants.

Potser sí que allò que fa la casa reial (no només Joan Carles) amb Espanya és xulejar-li. L’antepenúltim cap d’estat, el dictador Franco, la va esprémer salvatgement en benefici propi: va amassar una enorme fortuna (el desig de Franco i la seva muller, Carmen Polo, pels diners era grotesc i patològic) que ara gaudeixen els seus descendents, a costa de tota la ciutadania espanyola. Això Franco ho va fer sota un règim dictatorial; el seu successor en el càrrec, el susdit Joan Carles, ha repetit la jugada però des d’una democràcia incipient, vacil·lant i (com el franquisme) profundament corrupta. Com en el règim anterior, els familiars del cap d’estat se n’han beneficiat sense fer res i a expenses de tothom, començant pel fill mascle, el susdit Felip, que ara és cap d’estat per la raó poderosament democràtica de ser el fill mascle del cap d’estat anterior.

Tots ells han fet el que han fet pel bé d’Espanya, per salvar-la dels seus enemics. Franco, segons la seva pròpia propaganda, va fer una guerra per salvar Espanya del comunisme, la maçoneria, el poder jueu i els catalans. Joan Carles de Borbó, segons la seva pròpia propaganda, va fer la Transició per salvar Espanya dels franquistes, els comunistes i els catalans. I Felip de Borbó, segons la seva pròpia propaganda, fa tot el que fa per salvar Espanya del seu propi pare. Amb aquest propòsit, s’escriu una carta a ell mateix, a la qual ell mateix respon (com podeu llegir a la vinyeta d’en Jordi Duró veïna d’aquest article a l'edició paper) que “comprèn i respecta” les coses que ell mateix ha escrit (aquest “ell mateix” és retòric i es refereix tant al rei Felip en particular com a la casa reial en general). Felip també ja ha salvat Espanya dels catalans: ho va fer el 3 d’octubre de 2017, en què va demostrar que, per no tenir, no tenia ni una mica de l’habilitat política de son pare. D’aquell dia ençà és un rei fracassat, que no pot somiar tenir, a Catalunya, el nivell d’acceptació que va tenir Joan Carles en els seus anys bons.

Fa gràcia perquè aquestes maniobres pintoresques de la casa reial sempre són explicades amb una cua que, si fa no fa, diu “amb el vistiplau de la Moncloa”. Seria interessant saber amb una mica de detall en què consisteixen aquests vistiplaus. Joan Carles tenia almenys la gràcia de fer sortir de polleguera Aznar, a qui en privat (però no tan privat) es referia com “el enano”. Felip VI, després d’haver-se beneficiat de la productiva activitat il·legal del seu pare, s’ha d’acontentar escrivint-se cartes a ell mateix per mantenir-lo allunyat.