Les bravates de Trump ens empobriran
El més espantós del que fa el president Donald Trump amb la seva estratègia d’imposar aranzels a tothom, crec, és que no té ni idea del que fa, ni de com funciona l’economia mundial, posats a dir. S’ho inventa tot sobre la marxa –i tots nosaltres li seguim el joc.
No estic en contra de l’ús dels aranzels per contrarestar les pràctiques comercials deslleials. Vaig donar suport als aranzels de Trump i del president Joe Biden a la Xina. I si tot això és només una fanfarronada de Trump per aconseguir que altres països ens donin el mateix accés que els donem, hi estic d’acord. Però Trump no ha sigut mai clar: hi ha dies que diu que els seus aranzels són per augmentar els ingressos, altres dies per obligar tothom a invertir als Estats Units, altres dies perquè no s'impedeix l’entrada de fentanil.
Quin és el motiu, doncs? Com cantaven els Beatles, “we’d all love to see the plan”. És a dir, m’encantaria que em diguessin: “Així és com creiem que funciona l’economia global avui. Per tant, per enfortir Amèrica, aquí és on creiem que hem de reduir la despesa, imposar aranzels i invertir, i per això estem fent X, Y i Z”.
Això seria un veritable lideratge. Contràriament, Trump amenaça amb imposar aranzels tant a rivals com a aliats, sense cap explicació satisfactòria sobre el motiu pel qual fa pagar a un país i a un altre no, i independentment de com aquests aranzels puguin perjudicar la indústria i els consumidors dels EUA. És un desgavell absolut. Ho va assenyalar amb valentia (a diferència d’altres directius) el director general de Ford Motor, Jim Farley: “Siguem realment sincers: a llarg termini un aranzel del 25% a les fronteres de Mèxic i el Canadà faria un forat inaudit en la indústria nord-americana”.
Per tant, o Trump vol obrir aquest forat o va de catxa, o no en té ni idea. Si és això últim, s’acabarà estavellant contra la dura realitat de l’economia global tal com és realment, no com s’imagina.
El meu mestre preferit en aquests temes és l’economista de la Universitat d’Oxford Eric Beinhocker, que l’altre dia, mentre conversàvem, em va cridar l’atenció amb l’afirmació següent, ben senzilla: “Cap país del món pot fer un iPhone tot sol”.
Rumieu-hi un moment: no hi ha cap país o empresa al planeta que tingui tots els coneixements, peces, capacitats de fabricació o matèries primeres que entren en joc per fer possible aquest dispositiu anomenat iPhone que portem a la butxaca. Apple diu que compon l’iPhone, els ordinadors i els rellotges amb l’ajuda de “milers d’empreses i milions de persones de més de 50 països i regions”, els quals aporten “les seves habilitats, el seu talent i els seus esforços per ajudar a construir, distribuir, reparar i reciclar els nostres productes”.
Estem parlant d’un ecosistema a gran escala necessari perquè aquest telèfon sigui tan genial, tan intel·ligent i tan barat. I aquest és l’argument de Beinhocker: la gran diferència entre l’època en què estem respecte a l’època en què Trump creu que viu és que avui ja no es pot dir “és l’economia, estúpid”. Això va ser a l’era de Bill Clinton. Avui dia cal dir: “Són els ecosistemes, estúpid”. Ecosistemes? Escolteu una mica Beinhocker, que també és director executiu de l’Institute for New Economic Thinking de l’Oxford Martin School. En el món real, afirma, “ja no existeix una economia nord-americana que es pugui identificar d’una manera real i tangible: només hi ha aquesta ficció comptable que anomenem PIB dels EUA”. I afegeix: “Hi ha interessos nord-americans en l’economia. Hi ha treballadors nord-americans. Hi ha consumidors americans. Hi ha empreses amb seu als Estats Units. Però no hi ha una economia americana en aquest sentit aïllat”.
"Els vells temps –continua–, quan tu feies vi i jo feia formatge, i tu tenies tot el que necessitaves per fer vi i jo tenia tot el que necessitava per fer formatge, de manera que comerciàvem l’un amb l’altre (cosa que ens beneficiava a tots dos, com ens va ensenyar Adam Smith), han passat”. Excepte dins del cap de Trump.
En comptes d’això hi ha una xarxa global d’“ecosistemes” comercials, de fabricació, de serveis i de comerç, explica Beinhocker. “Hi ha un ecosistema automobilístic. Hi ha un ecosistema d’IA. Hi ha un ecosistema de telèfons intel·ligents. Hi ha un ecosistema de desenvolupament de fàrmacs. Hi ha l’ecosistema de fabricació de xips”. I les persones, les peces i el coneixement que conformen aquests ecosistemes es mouen d’una banda a una altra de moltes economies.
Com va assenyalar la ràdio pública dels Estats Units en un reportatge recent sobre la indústria de l’automòbil, “els fabricants d’automòbils han construït una cadena de subministrament extensa i complicada que s’estén per tot Amèrica del Nord, i al llarg del procés de fabricació les peces van d’una banda a l’altra de les fronteres". I continuava l'explicació: "Algunes peces travessen fronteres diverses vegades, com per exemple un cable que es fabrica als EUA, s’envia a Mèxic per integrar-lo en un grup de cables i després torna als EUA, on s’instal·la en una peça més gran d’un cotxe, com ara un seient”.
Tot això Trump ho rebutja. Va dir als periodistes que els Estats Units no depenen del Canadà. “No els necessitem per fer els nostres cotxes”, va afirmar. Però sí que els necessitem. Per sort, perquè no només ens permeten fer cotxes més barats, sinó també millors. El que va aconseguir el Model T va ser transportar-nos d’un lloc a un altre més de pressa que un cavall, però els cotxes actuals t’ofereixen calefacció, refrigeració i entreteniment a través d’internet i satèl·lits. Et guiaran i fins i tot et conduiran, i són molt més segurs. Quan podem combinar coneixements més complexos i peces complexes per resoldre problemes complexos, la nostra qualitat de vida millora.
Però vet aquí el quid: ja no pots fer coses complexes tot sol. És massa complex.
En un assaig del 2021 publicat a la web de l’Escola de Salut Pública de Yale, Swati Gupta, cap de malalties infeccioses emergents d’IAVI, una organització de recerca científica sense ànim de lucre, explicava com davant de la covid-19 es van desenvolupar les vacunes d’ARNm en un temps rècord: “Les vacunes triguen tradicionalment entre 10 i 20 anys a desenvolupar-se, i els costos de recerca i de les proves poden arribar a ser fàcilment de milers de milions de dòlars. Així doncs, la pregunta natural a la llum de la pandèmia de la covid-19 és: ¿com es van desenvolupar tan de pressa les vacunes de què disposem actualment? […] Hi va haver una col·laboració global sense precedents mitjançant aliances entre governs, indústria, organitzacions donants, organitzacions sense ànim de lucre i el món acadèmic. […] Era l’única manera d’aconseguir el que vam veure l’any passat, ja que cap grup ho hauria pogut fer tot sol”.
Com és ben sabut, Adam Smith va identificar la divisió del treball, i sens dubte això és important: podeu fer més imperdibles amb menys treballadors si dividiu el treball correctament. “Això va ser genial –assenyala Beinhocker–. Però el motor més potent és la divisió del coneixement. Això és el que cal per fer coses més complexes que els imperdibles. Cal aprofitar la divisió del coneixement, la divisió de l’expertesa”.
Si mireu amb perspectiva el gran recorregut de la història econòmica, explica Beinhocker, “consisteix realment en una ampliació de les nostres xarxes de cooperació per aprofitar i compartir coneixements i fer productes i serveis més complexos que ens proporcionin uns nivells de vida cada cop més alts". "I si no forma part d’aquests ecosistemes, el vostre país no prosperarà”, diu.
I la confiança és l’ingredient essencial que fa que aquests ecosistemes funcionin i creixin, afegeix Beinhocker. La confiança actua com a cola i com a lubrificant. Uneix llaços de cooperació, alhora que greixa els fluxos de persones, productes, capitals i idees d’un país a un altre. Sense la confiança, els ecosistemes comencen a trontollar.
La confiança, però, es construeix amb bones regles i relacions saludables, i Trump trepitja totes dues coses. El resultat: si va per aquest camí, Trump farà que els Estats Units i el món siguin més pobres. Senyor president, faci els deures.
Copyright The New York Times
