23/10/2021

I Batet va picar l'ham de Marchena

3 min
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en una imatge d'arxiu

MadridLa presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha caigut en una trampa. O ha picat l'ham. Per molt que Manuel Marchena sigui president de la sala segona del Tribunal Suprem, Batet havia de ser forta i disposar de la informació per saber que no havia de picar. Per què? Per què ningú li va exigir o ordenar retirar l'acta al diputat Alberto Rodríguez. Enlloc de la sentència del Tribunal Suprem diu que se l'hagi de privar de la seva condició de diputat.

Desposseir una persona de la seva condició de diputat només es pot fer, segons el reglament, quan li ordeni de manera expressa un tribunal en una sentència ferma. I aquí el Suprem no ho ordena. Només diu que s'ha de complir la condemna de 45 dies de privació del dret de sufragi passiu. És a dir, del dret a poder presentar-se a unes eleccions o aspirar a un càrrec públic.

Què havia de fer Batet, per tant? Fixar-se en el Codi Penal. Allà hauria trobat l'article 44, on es diu que la inhabilitació per al dret de sufragi passiu implica privar el condemnat del seu dret a presentar-se a qualsevol càrrec durant el temps de la condemna. Per tant, el que havia de fer és requerir al diputat Alberto Rodríguez: "Miri, a partir d'aquest moment i durant 45 dies no pot presentar-se a cap càrrec". A continuació ho havia de comunicar a la Junta Electoral Central i al Tribunal Suprem, perquè aquest òrgan sentenciador pogués fer la liquidació de la condemna. ¿Tan senzill? Així és: mai li han ordenat a Batet privar del seu escó el diputat Rodríguez, i per tant ha comès un greu error fent-ho, perquè ha afectat la facultat d'un càrrec públic (ius in officium).

Batet tenia al seu costat els lletrats del Congrés, que van veure clarament la trampa i ho van apuntar al seu informe. Però a més del fet que el Suprem no demanava treure-li l'acta a Rodríguez, hi ha una altra dimensió en aquest assumpte. El diputat ha sigut condemnat a una pena mínima de presó, tan mínima que resulta inexistent en el Codi Penal, per la qual cosa els mateixos sentenciadors l'han convertit en una multa de 500 euros. Desposseir-lo de l'acta ha sigut, per tant, una doble vulneració. Queda sepultat el principi de legalitat, perquè la pena accessòria que s'ha imposat d'inhabilitació al dret a presentar-se a eleccions només és temporal i no afecta càrrecs públics. Amb la privació de l'acta aquesta inhabilitació s'ha estès a una suspensió de càrrec públic per dos anys (el que falta fins a les pròximes eleccions espanyoles).

¿Era aquesta, la pena que volien Marchena i els magistrats del Suprem? El que van escriure en la seva sentència no té res a veure amb el que s'acaba de produir. Si ho desitjaven, ho haurien d'haver posat a la sentència. El Suprem ha aconseguit, gràcies a la prestidigitació de la sentència i la interlocutòria, dictar una pena lleu i subcontractar-ne, per art de màgia, l'execució, aconseguint així una pena molt més greu. ¿Qui pot realment justificar que aquesta pena és proporcionada tant a la conducta sancionada com al càstig punitiu previst per la llei?

Els paral·lelismes amb Torra i Junqueras

S'han fet analogies entre el cas d'Alberto Rodríguez i els d'Oriol Junqueras i Quim Torra, en el sentit que la presidenta del Congrés havia d'aplicar el concepte utilitzat per la Junta Electoral Central denominat inelegibilitat sobrevinguda. Traçar un paral·lelisme entre els delictes imputats revelaria una desproporció sideral, allunyada de la realitat, tenint en compte que en el cas de Rodríguez no ha estat condemnat a presó (tampoc va ser condemnat Torra) perquè precisament el Suprem s'ha abstingut, després d'aplicar els atenuants, d'imposar una pena de tres mesos (el mínim exigit pel Codi Penal per a una pena de presó) i ha optat per la multa.

¿Però qui és la presidenta del Congrés per fer aquesta interpretació si no la fan el tribunal sentenciador o la Junta Electoral Central? En aquesta partida de pòquer, tant la sentència del Suprem com la interlocutòria enviada a Batet, el bluf ha guanyat. Un bluf secundat, evidentment, per foc d'artilleria del caducat president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, i la seva comissió permanent, que amb els seus atacs a la ministra Ione Belarra han cobert les espatlles als prestidigitadors.

Però tots menys Marchena han perdut les cartes, en aquesta partida. La pèrdua és la presentació d'una querella criminal contra Batet, com ha fet Alberto Rodríguez (és a dir, Unides Podem), davant la sala segona del Suprem, és a dir, davant Marchena. És l'única via? No. Hi ha la Junta Electoral Central o el Tribunal Constitucional.

Lliçó: Meritxell, ja ho saps, la pròxima vegada sigues forta.