Les bales les carrega Marlaska

Com a jutge, Fernando Grande-Marlaska és recordat per diverses fites. Tal vegada la que més impressiona és que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi condemnat l'estat espanyol fins a cinc vegades per tortures a detinguts en processos liderats per ell. En consonància amb aquest currículum, com a ministre també ha estat el responsable polític d'un fet sagnant com la massacre de migrants a la tanca de Melilla, l'estiu de fa tres anys, o d'un escàndol majúscul com l'espionatge a polítics amb el programa Pegasus, que va afectar principalment personatges involucrats en el Procés català, però també exemplars importants d'altres pastures polítiques, començant pel mateix Marlaska, seguint per la ministra de Defensa Margarita Robles i acabant pel seu cap, el president espanyol Pedro Sánchez.

Són episodis foscos que Marlaska ha aconseguit tancar (ni que fos en fals) i sortir-ne viu políticament, a pesar d'haver fet passar als governs de coalició del PSOE amb Podem, i del PSOE amb Sumar, alguns dels moments més crítics de la seva trajectòria. Marlaska ha estat i és peça de caça major per a la dreta ultranacionalista del PP i Vox, no tan sols perquè el ministeri de l'Interior és un dels que representen el veritable poder de l'estat, el poder amb majúscules, sinó perquè la suma de les seves característiques –des de la seva condició de jutge estrella fustigador del món abertzale (ell va enviar Otegi a la presó) fins a la seva vida privada, i en particular el fet de ser homosexual– el converteix en objecte de desig per a la dreta i en una figura contradictòria i incòmoda per a l'esquerra. El ministre o la ministra d'Interior ha de ser algú disposat a treballar amb les clavegueres de l'estat, però la duresa de Marlaska i la seva agilitat i fredor mental (no és un producte de partit com Zoido, ni un fanàtic com Fernández Díaz, els seus antecessors en el càrrec) no tenen miraments ideològics ni gaires escrúpols de cap mena.

Ara ha tornat a ser protagonista d'una gran controvèrsia a causa d'una gran compra de munició (quinze milions de bales) al govern d'Israel, destinada a la Guàrdia Civil, i feta d'amagat dels socis de govern dels socialistes, Sumar, pels quals Marlaska ha demostrat sempre un respecte i una atenció nuls. La reacció als mitjans i a l'opinió pública ha fet revertir aquesta compra, i veurem si les conseqüències polítiques per a Marlaska s'aturen en la desqualificació per part de Sánchez i del govern o si arriben més enllà: en qualsevol cas, entre la maniobra tèrbola de Marlaska amb les bales i l'anunci d'una inversió de 10.400 milions d'euros en la política de rearmament dictada entre la Comissió Europea, l'OTAN i Trump, Sánchez ha fet una setmana de mastegar sorra, completada per les crítiques per la seva no assistència al funeral del Papa aquest dissabte. Per cert, i com a curiositat: segons la web de la Moncloa, la Guàrdia Civil compta ara amb 81.995 efectius, que tenen fortament regulat i restringit l'ús de les armes de foc. Amb deu milions de bales, els surt a unes 182 bales per agent. Deuen ser moltes o poques?