La maledicció de Babel –com ens recorda Joan-Lluís Lluís en un assaig magnífic, Balla amb Babel– es basa en l’equívoc de suposar que la varietat lingüística és una maledicció divina, un càstig, quan, de fet, és tot el contrari: un regal de Déu, o d’una Humanitat que s’enriqueix a ella mateixa quan aborda el problema de la comunicació i la memòria i el coneixement personal i col·lectiu des de milers de perspectives diferents.
Va ser el monolingüisme del mite bíblic el que va portar a la idea d’aixecar la torre. Una sola llengua significa una sola manera d’entendre el món, una sola narrativa, una sola cultura, una sola autoritat. I és precisament aleshores que apareix el projecte imperial. Vivim, no a les runes de la torre, sinó en el continu projecte d’aixecar-ne de noves i eliminar els altres milers de maneres de representar la vida i el món. Digueu-li torre o estat nació. Digueu-li com vulgueu. Cada llengua diposita no només categories gramaticals, sinó metàfores, classificacions de la natura, concepcions del temps i formes de cortesia, relacions entre l’individu i la comunitat. És la uniformització lingüística del planeta allò que el fa un lloc més violent i inhabitable. Són les ganes d’esborrar llengües el que porta a les ganes d’esborrar les persones que les parlen i que s’entossudeixen encara a voler-les parlar i transmetre-les als fills. J.M. Coetzee diu que mentre matem animals matarem persones, i que els escorxadors són les avantsales dels exterminis de masses entre humans. No són els escorxadors, però, sinó els lingüicidis. Les polítiques i les actituds d’assimilació cultural que duen a la marginació lingüística són l’avantsala dels genocidis. Fet que està històricament documentat: els exemples d’aquesta asseveració són innumerables. No hi ha llengües superiors a les altres; no hi ha llengües que fallin a l’hora d’expressar l’amor i el coneixement i les abstraccions.
Cada llengua podria aportar-nos un concepte redemptor, guanyador, una il·luminació de sentit que perdem per sempre. Perquè igual que el grec va donar llum als conceptes que alimenten encara bona part de la nostra filosofia; el llatí, les categories jurídiques; l’àrab medieval, el vocabulari científic i ara l’anglès ens dona del llenguatge tecnològic, les altres llengües del món podrien fer la seva aportació, si no les deixem morir en el desconeixement i el silenci.
