Ayuso o la ultradreta de manual
"No estic a favor d'inventar-se res ni de faltar a la veritat, però tot el que siguin eines per part de l'Estat per protegir-se em sembla bé", diu Isabel Díaz Ayuso a Catalunya Ràdio, preguntada per les rates que surten de les clavegueres de la policia patriòtica del president Rajoy i el ministre Fernández Díaz, membres del seu partit. O sigui que ha fet un “no soc racista, però cadascú a casa seva...”, o un “no soc masclista, però és que portaven minifaldilla...” de manual. No està a favor d’inventar-se res, però si cal fabricar proves contra adversaris polítics com si fos la Stasi, es fabriquen proves. Aleshores, què li sembla, ¿els GAL també eren “eines per part de l’Estat per protegir-se” o era terrorisme d’estat?
El to d’Ayuso és el de Trump i el de la ultradreta en general: insultant, provocador, banalitzador: “Us podríeu queixar si fóssiu Múrcia o Extremadura, que no té ni trens”. Si vostè ha arribat tard a la feina un munt de dies a causa del mal funcionament de Rodalies, doni gràcies, que encara té trens.
I un to trampós, també: “La Catalunya i la Barcelona dels anys 90 era una on tots volíem anar a estudiar disseny o comunicació i ara només es trasllada política, des d’allà”. Ella no, que no en fa de política. Ella fa llibertat. Com si el relat del que passa aquí no fos fabricat des d’allà i es modulés a conveniència: m’agrades quan et portes bé, però no quan em demanes tenir una conversa adulta. Com si els anys noranta haguessin estat idíl·lics i el seu partit no s’hagués inventat allò de la persecució del castellà a Catalunya. Com si ara Catalunya no fos capaç de captar talent, inversions i turisme. Però es veu que dient coses com aquestes es pot guanyar una majoria absoluta.
